Saber del cert

Dilluns pas­sat Enric Juli­ana feia aquest diagnòstic a les pàgines de La Van­guar­dia: “El vot sí-sí sug­ge­reix un cert sos­tre de l'inde­pen­den­tisme”. Sem­pre capaç de bus­car la ver­ti­ca­li­tat a través de la cur­va­tura retòrica, Juli­ana sus­ten­tava la seva anàlisi en una acu­mu­lació de parau­les pre­ci­sa­ment impre­ci­ses: “sug­ge­reix” i “un cert sos­tre”. Ja ho va dir un poeta: “La cor­tina de boira emma­llada/ tan con­creta i exacta/ en cadas­cun dels seus punts atòmics.” Si en sap, en Juli­ana! Sug­ge­rir no és el mateix que evi­den­ciar. I un cert sos­tre tam­poc no sig­ni­fica el mateix que el sos­tre. Ai vés, qui­nes coses tan curi­o­ses que té, el llen­guatge, eh!

Resulta molt difícil impug­nar aquest diagnòstic de Juli­ana, perquè ens deixa davant d'un banc de boira. Si accep­tem que uns pos­si­bles resul­tats (o efec­tes) elec­to­rals que­den des­vin­cu­lats del marc democràtic, qual­se­vol intuïció de futur serà pos­si­ble, i fins i tot m'atre­vi­ria a dir que qual­se­vol pre­visió de futur viurà al marge de la història pre­sent. Dit d'una altra manera: l'inde­pen­den­tisme no és aliè al sis­tema que li pot donar o negar la paraula i la carta de reco­nei­xe­ment polític. Arran del 9-N no s'ha donat un marc de dis­cussió democràtica. Per tant, encara no podem saber del cert quins són els certs sos­tres de l'inde­pen­den­tisme. ¿Què pas­sa­ria en un debat pul­cra­ment democràtic, sense ame­na­ces, sense cons­trucció de difa­ma­ci­ons ni con­trol polític de la justícia? Aquesta també és la qüestió. D'altra banda el cert sos­tre de l'inde­pen­den­tisme només serà defi­ni­ble quan s'evi­denciï el cert sos­tre del depen­den­tisme. No fos cas que tots ple­gats des­cobríssim que a Cata­lu­nya hi ha: 1) una impor­tant part de la població que viu fora de tot sis­tema; i 2) que hi ha una part de la població que, a través de l'abs­tenció, mos­tra que està pas­si­va­ment dis­po­sada a assu­mir la inde­pendència o la dependència.