President

El pre­si­dent fa por. El del TNC. O més que ell, més que el Pre­si­dent de Tho­mas Bern­hard, que inter­preta de manera magis­tral Fran­cesc Ore­lla, amb la pre­si­denta també magis­tral Rosa Renom, el que fa por és el seu món. Pre­pa­rats per anar a un fune­ral d'estat, amb la temença de quan arri­barà el seu. Amb l'amenaça directa d'un fill abduït pels anar­quis­tes que han sem­brat el ter­ror en un país cen­tre­eu­ro­peu que ben bé, encara que no es digui, podria ser l'Àustria de l'autor. Egòlatres, mons­tres ideològica­ment aber­rants, amb el tic de l'auto­ri­tat obses­siva i tirànica, així són els dos per­so­nat­ges mono­lo­gats que “dia­lo­guen” amb la cri­ada i amb l'amant. A la pla­tea del TNC un con­se­ller del govern català seguia atent l'evo­lució d'aquest text escrit els anys setanta. Cir­cu­lar, en espi­ral, on els pre­si­dents es dis­po­sen també a actuar, a repre­sen­tar la seva funció, el seu joc. El pre­si­dent de Ber­hard i les pors que pro­jecta ens arri­ben just en uns dies en què en els monòlegs que man­te­nen Mas i Rajoy, la por ha can­viat de bàndol. Artur Mas ho deia aquesta set­mana en la sessió de con­trol després del 9-N: “Hi ha molta il·lusió per part de molta gent i la millor manera d'expres­sar la des­con­nexió de la gent de cara a l'Estat és que ja no ens fan por. L'Estat ja no ens fa por.” I mira que ens n'han vol­gut fer, i que tenen meca­nis­mes, ocults i des­co­berts, per fer-ne i seguir-ne fent. Des d'enviar-nos a fer com­pa­nyia a la sonda Phi­lea, fins a ser paradís de mafi­o­sos, i que­dar-nos sense pen­si­ons. La dar­rera por és que actuï la fis­ca­lia, que ben empi­pada per la poti­ne­ria del propi minis­tre de Justícia i de la lide­resa popu­lar cata­lana, ara s'ho repensa. Que la justícia actuï con­tra el pre­si­dent, en el que podria aga­far dimen­si­ons des­pro­por­ci­o­na­des, gai­rebé d'atemp­tat. Tot per haver orga­nit­zat una jor­nada de par­ti­ci­pació, amb urnes de cartró, i pape­re­tes, sense cens, i amb 40.000 volun­ta­ris. Tot per mirar de saber què pensa la ciu­ta­da­nia més enllà dels bal­cons. És ben bé que els dos pre­si­dents són als antípodes.