On es prenen les decisions

Passi el que passi a Catalunya, es manifesti la gent que es manifesti, voti la gent que voti, el president espanyol no es mou d'un pinyó fix d'escàs recorregut. Una vegada més, des de la cimera del G-20, on hi ha protagonistes i comparses, Mariano Rajoy, com a comparsa, ha dit que no vol que els catalans hagin de triar “entre ser espanyols i ser catalans”. No cal que ho facin, president. En una Catalunya independent qui vulgui podrà continuar sent espanyol. I fins i tot votar el PP, en casos de masoquisme crònic. També ha dit per enèsima vegada Rajoy que no vol “fer fora els catalans d'Europa ni del G-20, que és on es prenen les decisions que afecten els ciutadans”. Anem per parts. Com els forenses. Les decisions que més afecten els catalans es prenen a Madrid. Aquest és el problema. Es prenen en lloc hostil. I es tracta exactament d'evitar-ho. Es tracta que les decisions que més afecten els catalans es prenguin al Parlament català, on ens podem disparar al peu però no al cap. De què serveix ser allà on es prenen les decisions que t'afecten si no les pots modificar? Respecte a Europa, president, no cal que se'n vagi ningú. Perquè no cal que vostè n'expulsi ningú. Ho entén? Depèn de vostè. No faci trampa. Pel que fa al G-20, finalment, ja se'l pot confitar, president Rajoy. Allà n'hi ha que van a exhibir múscul, com Obama; n'hi ha que van a entomar-ne, com Putin, i n'hi ha que van a fer el paperina, com vostè. Decisions? Quines decisions li deixen prendre els més poderosos del món?