Podem, casta unionista

He de dir que m'ha costat molt fer aquest títol. Em frenava la barroera demagògia amb què els partits de l'establishment, especialment el PP, intenten situar els dirigents de Podem en el marc del concepte de la “casta” que ells mateixos han popularitzat. No és veritat. Pablo Iglesias i les seves companyes pretenen de debò curtcircuitar l'actual sistema de privilegis. Però després d'escoltar Iglesias com a nou secretari general de Podem no m'ha quedat més remei. Si per casta volen definir els dirigents polítics, mediàtics i econòmics que viuen instal·lats en un sistema socialment injust, beneficiant-se de forma abundant d'ell menystenint i perjudicant la ciutadania, he de dir que la posició de Podem en el fet nacional s'apropa cada cop més a la casta de l'unionisme entès com els dirigents polítics, mediàtics i econòmics instal·lats en una configuració de l'estat profundament injusta, que no respecta els drets nacionals dels catalans, i que ens menysté nacionalment, i per tant com a ciutadans lliures. No obviaré que Podem s'ha manifestat en favor del dret a decidir. Però és molt desconcertant que una força de matriu ciutadana i de voluntat transformadora –es podria parlar de revolucionària– no estigui a Catalunya al costat del principal moviment ciutadà que està protagonitzant tota una revolució al cor d'Europa i que busca l'instrument més transformador per la seva societat, l'estat propi. Greu error que Podem lluiti pel procés de reconquesta social a Espanya i no faci costat al fet que aquesta lluita per la justícia social passa a Catalunya per l'alliberament nacional. Si no ho entenen que ho preguntin a la CUP! Que Iglesias digui que el procés català és una qüestió de l'esquerraconvergència suposa: o no entendre res o haver entrat en la casta de l'unionisme que prefereix negar la realitat catalana per preservar els vots a Espanya. Pablo, no és ni Mas, ni Junqueras! És la gent! Un poble en moviment! O és que considereu que el català no és poble?