Fràgils

No deixa de ser curiós que quan més ha avançat la humanitat en el seu coneixement, en lloc de la solidesa, la nostra civilització sigui més conscient que mai de la seva fragilitat. De la fragilitat humana. Segurament, perquè hem arribat tan lluny en l'exploració –poseu-hi 500 milions de quilòmetres– que ens veiem cada cop més insignificants. Aquests dies fan al cinema dues pel·lícules que indiquen un retorn a una tendència, mai abandonada i que va començar als seixanta amb el New age i els hippies, a barrejar la ciència i l'espiritualitat. Ho trobem a Interestelar i a Orígenes. L'ànima de les matemàtiques, la física quàntica del cor, el misteri que s'amaga darrere d'uns ulls. La crisi de l'economia ha animat molta gent a abandonar la competitivitat extrema i a abraçar el moviment slow. I la crisi de la religió, que també trenca certeses, ens ha portat a buscar una espiritualitat que ens torni a connectar amb el cosmos, ja sigui amb el ioga, la meditació, la filosofia holística que relliga cos i ment, l'homeopatia, la naturopatia, l'ecologisme o el veganisme. Vivim en la incertesa i busquem fórmules Ikea per trobar refugi a l'ansietat. El periodista Enric Juliana li ha dit a Pablo Iglesias al programa d'internet La Tuerka que, sense el papa, Podem no tindria tant d'èxit. Argumenta que Francesc ha ensenyat un lideratge diferent –més càlid–, un diàleg permanent entre el vèrtex i les bases i la necessitat d'atendre les desigualtats. L'individu com a centre de l'acció política, l'actualització de la pobresa franciscana com a eix de la vida. Aquest retorn a l'espiritualitat, a la consciència de la fragilitat, a l'acceptació de la incertesa, ha de ser tingut en compte per la política. Els principis immutables i infal·libles i la mentalitat d'advocat de l'Estat ja no connecten amb la gent, perquè ja tothom sap que darrere de l'immobilisme del poder només s'hi amaga la por.