El cap de l'estat major de l'exèrcit de terra espanyol, el general Jaime Domínguez Buj, ha comparat l'actual situació a Catalunya amb la pèrdua de Cuba el 1898. Ho ha fet en un discurs oficial, no es pensen. Davant del ministre de defensa i vestit d'uniforme i carregat de medalles, Buj ha dit que Espanya assistia “a un procés que històricament es produeix sempre que el poder central és feble” i l'ha comparat amb la pèrdua de Cuba i les Filipines. No s'ha referit directament a Catalunya, és cert, però és evident, pel context, que parlava de nosaltres. Quina situació hi ha comparable a Cuba i les Filipines, si no? Ho dic perquè després l'exèrcit ha corregut a publicar una nota surrealista explicant que era una referència històrica, i historicista, i que el general en realitat es referia a l'imperi Romà i coses així. Ok.

Però el cas és que el general Domínguez Buj l'encerta de ple. Efectivament hi ha un afebliment enorme de la presència de l'Estat espanyol a Catalunya i efectivament això pot comportar que passe aviat el que va passar el 1898 amb Cuba i les Filipines, o siga que Espanya deixe de ser l'estat que regeix sobre aquest territori.

La frase, però, té un retruc: confirma que per a ells som una colònia. No? Tan colònia com ho va ser en el seu moment Cuba o les Filipines, posem per cas. I encara pitjor: hi ha la insinuació que cal ser durs amb la colònia, amb les colònies, i que si tens problemes en elles és perquè ets “feble”. Concepte aquest, el de feblesa, que posat en la boca d'un militar tothom sap el que vol dir. Car la seua “duresa” quan l'exerceixen és ben coneguda.

L'episodi, en definitiva, diu molt d'on som i del que podem esperar de l'Estat espanyol. I, per cert, diu molt també de com de lluny és aquest estat encara dels estàndards democràtics.