Final cantat

Pot­ser alguna ànima càndida havia arri­bat a pen­sar-se que la des­com­po­sició de l'Estat que can­ten els poe­tes havia ensu­crat l'ànima de la fis­ca­lia. Déu Nos­tre Senyor els ho reco­ne­gui el dia del judici final. Pot­ser sí, pot­ser Espa­nya es des­com­pon, com avi­sen els mili­tars a l'aguait, però, en tot cas, els poders són els poders i els fis­cals són els fis­cals. Encara. I que no duri. Per això la votació que ha fet la junta de fis­cals de sala sota la batuta cinèfila d'Edu­ardo Tor­res-Dulce ha estat com ha estat. Tor­res-Dulce trans­metrà a la fis­ca­lia supe­rior de Cata­lu­nya l'ordre de que­re­llar-se con­tra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Per deso­bediència, pre­va­ri­cació, mal­ver­sació i usur­pació de fun­ci­ons. Més crim, impos­si­ble. I els fis­cals de Cata­lu­nya aca­ta­ran perquè la jerar­quia és la jerar­quia i la nòmina és la nòmina. En tota aquesta bes­ti­esa pre­dita cri­den l'atenció, per la barra, les decla­ra­ci­ons de Mari­ano Rajoy. El pre­si­dent de l'únic govern de l'Estat va pro­cla­mar ahir que ell no pres­si­ona ningú i que la fis­ca­lia actua amb lli­ber­tat d'opinió i inde­pendència de cri­teri. Això afe­gia un com­po­nent de cinisme al pas de comèdia. El cas és que hi ha que­re­lla. I el cas també és que el Par­tit Popu­lar acu­mula deli­ris. On volen anar a parar? Si al remat del serial Artur Mas és inha­bi­li­tat, que es cal­cin. La bes­ti­esa habi­li­tarà la inde­pendència. Rajoy hau­ria de fer cas als mili­tars. Totes les colònies espa­nyo­les es van inde­pen­dit­zar perquè la metròpoli era i és imbècil.