Opinió

Primer les persones

Podem continuar escoltant les lliçons del llenguatge econòmic o parar atenció en allò que ens diuen els treballadors socials

El llen­guatge econòmic s'ha impo­sat. Eco­no­mis­tes, empre­sa­ris, empre­ne­dors o ana­lis­tes finan­cers ens expli­quen allò que passa i ens indi­quen allò que hauríem de fer. I en el cen­tre del seu dis­curs, un mis­satge indis­cu­ti­ble: quan l'eco­no­mia torni a fun­ci­o­nar, la resta de pro­ble­mes s'esvai­ran. Caldrà fer sacri­fi­cis soci­als i per­so­nals, cer­ta­ment, però si amb aquests sacri­fi­cis con­tribuïm a l'enlai­ra­ment econòmic els podrem donar per pro­fi­to­sos. Això és el que ens expli­quen. Aquesta és la gran men­tida.

Una men­tida que només començarem a des­man­te­llar si escol­tem veus alter­na­ti­ves i som capaços de situar-les en el cen­tre del debat públic. Noves veus que ens expli­quin allò que passa i que ens indi­quin allò que cal­dria fer des de les trin­xe­res del tre­ball social, des del conei­xe­ment dels dra­mes de la pobresa o des de la pro­xi­mi­tat amb aque­lles per­so­nes que estan en risc d'exclusió social. En aquesta direcció, el VII Informe Foessa ens con­fir­mava com, al mateix temps que creix el nom­bre de mili­o­na­ris i el con­sum de béns de luxe, les refor­mes en el sis­tema de benes­tar social espa­nyol han pro­pi­ciat una severa regressió en la cohesió social.

Segons dades del mateix informe, a l'Espa­nya del 2014 la població en situ­ació d'exclusió ja arriba al 25% i afecta apro­xi­ma­da­ment 11.800.000 per­so­nes, amb més incidència en col·lec­tius espe­ci­al­ment vul­ne­ra­bles com ara els infants, els joves i la gent gran. D'aquests gai­rebé 12 mili­ons de per­so­nes en situ­ació d'exclusió, el 77,1% patei­xen exclusió labo­ral; el 61,7%, exclusió en l'accés a l'habi­tatge, i el 46%, en l'àmbit de la salut. Unes dades que hau­rien de fer-nos caure la cara de ver­go­nya; però que obviem, tot cele­brant els pri­mers brots verds i la recu­pe­ració dels bene­fi­cis empre­sa­ri­als.

Es cal­cula que les des­pe­ses públi­ques en salut, edu­cació o habi­tatge redu­ei­xen un 20% les desi­gual­tats soci­als, però l'efecte amor­ti­dor d'aques­tes polítiques ha que­dat greu­ment ero­si­o­nat per les ano­me­na­des polítiques d'aus­te­ri­tat. Encara més greu és la situ­ació del sis­tema públic de ser­veis soci­als. Aquest sis­tema, que s'adreça als més vul­ne­ra­bles i que, per tant, ja no sem­bla tro­bar ningú que el defensi, està retro­ce­dint en ter­mes de recur­sos i recu­pe­rant mane­res de fer més pròpies dels models de bene­ficència del segle XIX que de la soci­e­tat del segle XXI. Simultània­ment, refor­mes legis­la­ti­ves com la llei de raci­o­na­lit­zació i sos­te­ni­bi­li­tat de l'admi­nis­tració local con­tri­bu­ei­xen deci­di­da­ment a la des­trucció de les bases muni­ci­pals del sis­tema de ser­veis soci­als. Els ajun­ta­ments, fins ara pre­o­cu­pats per les per­so­nes, han de dei­xar-se de flo­ri­tu­res i con­cen­trar-se en allò impor­tant: asse­gu­rar la via­bi­li­tat finan­cera i, de pas­sada, per gua­nyar-se un aplau­di­ment gene­ral, aco­mi­a­dar alguns regi­dors o regi­do­res. Menys política i més eco­no­mia –només fal­ta­ria.

Davant d'aquest pano­rama, podem con­ti­nuar espe­rant que la recu­pe­ració econòmica faci arri­bar els seus efec­tes al con­junt de la població o reconèixer que, de fet, l'actual crei­xe­ment econòmic es basa en l'empo­bri­ment d'una part crei­xent de la ciu­ta­da­nia. Podem con­ti­nuar escol­tant les lliçons del llen­guatge econòmic o començar a parar atenció en allò que ens diuen els tre­ba­lla­dors soci­als. Podem con­ti­nuar pre­o­cu­pats per com ens en sor­tim indi­vi­du­al­ment o podem reconèixer que les sor­ti­des només són col·lec­ti­ves. Podem man­te­nir-nos en la car­rera suïcida pel crei­xe­ment econòmic o can­viar de pista i situar les per­so­nes i la cohesió social en el cen­tre de les nos­tres pre­o­cu­pa­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia