‘Populus, populi'

Entes­tats com estan a dina­mi­tar la cul­tura pròpia, els polítics són els pri­mers res­pon­sa­bles que un lec­tor d'edat pri­me­renca arrufi el nas davant la for­mu­lació popu­lus/populi. El llatí emi­gra de l'aula, la cul­tura s'absenta de la con­dició humana i ales­ho­res l'ora­cle vati­cina que aquest poble inculte esde­vindrà un dia popu­latxo i que, armat amb tor­xes, tor­narà a fer cre­mar Roma pels qua­tre cos­tats. Si ho fa, de ben segur que no serà per ini­ci­a­tiva pròpia, que ja Neró els va ense­nyar la manera de fer-ho. Si ins­tal·lats al poder reben­ten el tre­sor públic amb sucu­lents ban­quets i refi­na­des meu­ques, serà perquè així ho han vist fer a nobles patri­cis. Que res no temi l'ora­cle i que parli el poble. Pot­ser a la força l'han fet inculte, però no xim­ple.