De joguina

Ara fa una setmana celebràvem el Dia Internacional dels Drets dels Infants. Just aquest any s'ha commemorat el 25è aniversari de la Convenció dels Drets dels Nens. Aquesta és una necessitat que arrenca després de la Segona Guerra Mundial, quan es va crear la Unicef per protegir els nens afectats per aquella guerra. Això vol dir que fa 25 anys el món dels adults els vam prometre a aquells nens i els que haguessin de venir que se'ls protegiria i que es respectarien els seus drets. És més, es va convenir que els nens havien de ser considerats més importants, fins i tot, que la resta de ciutadans. Va ser en aquest marc de celebració i reconeixement a aquesta feina ingent que aquell mateix dia una amiga m'explicava una història real que fa pensar. Un episodi que posa de manifest que malgrat tot encara hi ha molta feina per fer per mirar de garantir no ja els drets sinó una vida digna i sense traumes als infants. La situació és la següent. En un divorci en què hi ha implicat un bebè lactant de 16 mesos, la llei, que recordin que sempre s'aplica segons la interpretació d'un jutge, sentencia que cal deslletar-lo. Per què? Doncs perquè resulta que els drets del pare per poder estar amb el nen passen per sobre dels drets del nen a ser alletat. Dues qüestions. La primera: no valorem el que suposa la llet materna per al desenvolupament de la criatura? Ah, no, això ja es pot suplir amb un biberó! I la segona: no havíem quedat que es considerava el nen el més important? Ah, no, que amb un any i quatre mesos la criatura no s'adona de res i ja s'adaptarà. I després al cap dels anys sorgeixen els traumes, les pors, les inseguretats. Aquest és només un exemple molt concret i determinat, però reflecteix que en el món dels adults, els drets del nen no es respecten ni es tenen prou en compte, encara. Si qui s'hi ha de posar no s'hi posa seriosament, crec que aquestes convencions i declaracions corren el perill que segons qui no se les prengui seriosament i consideri que són de joguina.