Arenys demostra que la Diada ha de ser reivindicativa

Fa just un any rei­vin­dicàvem el finançament i com­me­moràvem el cen­te­nari de l'este­lada. Avui espe­rem la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, que pot aca­bar de des­pu­llar l'Esta­tut, cele­brem el 150è ani­ver­sari del nai­xe­ment del pre­si­dent Fran­cesc Macià i, sobre­tot, estem pen­dents del referèndum sobre la inde­pendència que s'ha con­vo­cat per diu­menge a Arenys de Munt, que ha sotra­gat el pano­rama polític català. Una vegada més, els llargs ten­ta­cles de l'Estat espa­nyol s'han mobi­lit­zat, ins­tats des de casa nos­tra, i han suspès una con­sulta popu­lar no vin­cu­lant, men­tre que han auto­rit­zat una mani­fes­tació d'un par­tit legal però amb un his­to­rial d'into­lerància que es remunta a les caver­nes del fran­quisme. Pen­sem que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, s'equi­voca quan els empara amb la Cons­ti­tució i també quan con­si­dera que la con­sulta d'Arenys és inne­cessària. Ja fa anys que el PSC, que havia tin­gut entre els seus prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals l'auto­de­ter­mi­nació, s'ha ori­en­tat cap al cen­tra­lisme del PSOE, amb hon­ro­ses excep­ci­ons d'alguns dels seus diri­gents.

El pre­si­dent del PSC avui també ho és de la Gene­ra­li­tat, gràcies al suport d'ERC i ICV, i com a tal no es pot excu­sar en el des­ple­ga­ment de l'Esta­tut, ni en la millora de l'auto­go­vern per des­le­gi­ti­mar una ini­ci­a­tiva popu­lar que només pre­te­nia cor­ro­bo­rar la salut democràtica dels are­nyencs i, per extensió, de tots els cata­lans que cre­uen en el dret a l'auto­de­ter­mi­nació. Aquesta història és una mos­tra més de la pusil·lani­mi­tat política d'aquest país, on jut­ges de Bar­ce­lona con­ti­nuen sen­ten­ci­ant en cas­tellà i on l'Estat és repre­sen­tat per un falan­gista, la qual cosa con­tra­diu qual­se­vol supòsit d'impar­ci­a­li­tat impres­cin­di­ble en un estat de dret.

En el seu mis­satge ins­ti­tu­ci­o­nal de la Diada, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va fer una sèrie de decla­ra­ci­ons que en teo­ria con­tra­di­uen el que havia mani­fes­tat sobre el cas d'Arenys. Mon­ti­lla afirma que un poble que oblida la seva història no té futur. També, que la volun­tat d'auto­go­vern de Cata­lu­nya és «un dels trets sin­gu­lars de la nos­tra nació. Un poble que no és fidel a les seves ins­ti­tu­ci­ons no té horitzó». Aques­tes pro­cla­mes segur que poden ser com­par­ti­des per tot­hom que se senti català, però l'ambició cata­la­nista del Pre­si­dent es dilu­eix quan asse­gura que «l'horitzó naci­o­nal de Cata­lu­nya, avui, té una pri­mera exigència: sor­tir de la crisi econòmica». No és que no sigui cert, la crisi té com a con­seqüència un alt nivell d'atur, un crei­xent risc d'exclusió social de molts ciu­ta­dans i una latent con­flic­ti­vi­tat a les empre­ses, i l'únic con­sol que tenim és que es tracta d'una situ­ació glo­bal. Però en la Diada Naci­o­nal de Cata­lu­nya s'espera un com­promís inequívoc del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en la rei­vin­di­cació dels nos­tres drets com a poble i que pri­o­ritzi la rei­vin­di­cació naci­o­nal per sobre dels prag­ma­tis­mes con­jun­tu­rals.