Salvapàtries

Proclamava ahir al Congrés dels Diputats un engallat Mariano Rajoy que la seva intervenció era excepcional, perquè l'última vegada que va pujar al pal del galliner va ser per anunciar l'abdicació del rei. Això és guanyar-se el sou, president! I justificava l'excepcionalitat de la pròpia intervenció per la gravetat de la corrupció a Espanya. I tant i més encara. Només unes hores abans havia destituït la seva ministra de Sanitat, acusada pel jutge Pablo Ruz de ser “partícip lucratiu” en la trama Gürtel que desembocava en el seu exmarit. Ja pot córrer Rajoy amb la galleda, que té el foc al llit. Contra la corrupció, el president constitucional va proposar la mateixa cançó de sempre, amb més bombo. Transparència, noves mesures aplicades al finançament dels partits i a l'exercici dels alts càrrecs de l'administració general de l'Estat, reforma del Codi Penal i de la llei d'enjudiciament criminal... Tot això, una mica menys intens, no ha funcionat fins avui. Res no ha servit per evitar la trampa i el confeti. El confeti d'Ana Mato. Per què haurien de canviar les coses ara? Per acabar de tancar el cuplet, Rajoy ha estat incapaç de sumar els altres partits polítics a una funció reservada exclusivament per al PP i, a més, ha fet tot l'efecte de voler resoldre el drama quan el drama està a punt d'enfonsar-lo a ell. Clamava ahir el president espanyol contra els “salvapàtries de les escombres”. No se sap què és pitjor quan es tracta de salvapàtries. Quan cal triar entre fematers o fems.