Euro-ICV

Per qui tin­gui el mal cos­tum de seguir els meus arti­cles, segur que no tindrà gai­res secrets la meva seqüència ideològica, pro­ce­dent d'una jove resistència anti­fran­quista i 19 anys de militància al vell PSUC i a la nou­nada Ini­ci­a­tiva (vaig mili­tar-hi fins al 1998), i una evo­lució des de la tra­dició fede­ra­lista a un irre­nun­ci­a­ble con­ven­ci­ment inde­pen­den­tista. A més, em con­fesso cristià de base, des de posi­ci­ons crítiques i havent mamat del mes­tratge d'Alfons Comín i dels molts García Nieto que hi ha per aquests mons. Per qui no ho sabia, queda escrit. Encara, posats a escriure, diré que, des de la pròpia inde­pendència, he votat mol­tes vega­des els meus ex, si bé amb força infi­de­li­tats, sobre­tot els dar­rers temps. Tot i enten­dre mol­tes de les acti­tuds caga­dub­tes dels eco­so­ci­a­lis­tes, em costa rao­nar la seva per­sis­tent volun­tat de con­ver­tir les solu­ci­ons en pro­ble­mes. Però, digueu-me il·lús, con­tra tota lògica, mol­tes vega­des acabo con­ve­nint a donar-nos una nova opor­tu­ni­tat a una relació man­tin­guda durant tants anys. És en els can­di­dats euro­peus d'Ini­ci­a­tiva on sem­pre m'he sen­tit més aco­mo­dat i així no vaig dub­tar a votar Ernest Urta­sun en la dar­rera con­sulta euro­par­la­mentària. Quina creu!!, a la pri­mera ja me n'he pene­dit, quan el prop­pas­sat dimarts Urta­sun va aban­do­nar l'hemi­ci­cle d'Estras­burg per no escol­tar la inter­venció del papa Fran­cesc en seu par­la­mentària. Quina poca visió de per on bufen els vents de la soli­da­ri­tat i una necessària nova soci­e­tat. Men­tre Pablo Igle­sias es tren­cava les mans aplau­dint la inter­venció d'aquell “pas­tor vin­gut dels con­fins de la Terra”, Urta­sun i qua­tre amics feien unes copes al bar, espe­rant que s'entengués el seu par­ti­cu­lar tes­ti­moni d'aposta pel laïcisme, que fa el buit al papa però que assis­ti­ria, i assistí, a una con­ferència del dalai-lama. Si el Guti aixequés el cap. O, encara, si algun vell mili­tant il·lus­trat hagués de fer un informe al comitè cen­tral. Saben què, Euro-ICV, dei­xem-ho estar, perquè pot­ser tots en tenim un xic de culpa d'aquest fan­tasma que recorre Europa con­ver­tint les solu­ci­ons en pro­ble­mes.