Vuits i nous
Polítics preparats
Davant el desastre de la política espanyola, que ens amenaça d'anar a eleccions per tercera vegada, i el dia de Nadal, algú ha suggerit que es retirin els actors que la representen i deixin pas a persones preparades i responsables. No sé pas d'on haurien de sortir aquestes persones, si les que ara estan en funcionament han desprestigiat l'ofici que exerceixen fins a l'extrem. Els casos de corrupció, per exemple, han estat tan abundants que han creat la percepció que els polítics només es mouen per l'afany acumulatiu de diners aprofitant-se d'una activitat que en belluga molts perquè sense diners no es fa una carretera ni s'engeguen els coets de la festa major. “No tots són iguals; la majoria són honrats.” No tots són iguals i molts són honrats, però les històries exemplars no alimenten els diaris. A mi em fan molta pena aquests alcaldes joves, neòfits i d'absoluta bona fe que un dia veuen que la policia els ocupa el despatx per investigar coses brutes d'un antecessor, i que després han de ser ells els que han de sortir a donar explicacions d'uns fets amb els quals no tenen res a veure però que per la mateixa exposició pública sembla que sí. Qui vol ser alcalde en aquestes condicions? En trobarem gaires més de joves, neòfits i de bona fe? De vegades els escorcolls de les alcaldies o de l'organisme que sigui queden en no res i es descobreix que tot ha estat una maquinació per fer mal a un partit o a un altre, principalment si aquest partit és català i és independentista, però el fet és el mateix: qui es vol embolicar a participar en les estructures governamentals o d'oposició d'un sistema corrupte per sistema? He sabut que una colla de notables d'un partit que no vull dir perquè és igual el partit que sigui, es reuneixen de tant en tant per criticar la persona que els representa en un ajuntament que tampoc cal dir. Li retreuen l'acció i la inacció, la poca categoria, la falta de caràcter. La persona objecte d'aquestes flastomies pot estar ben tranquil en el càrrec. Ni un dels notables té ganes de substituir-lo. Els notables, que estic segur que ho farien millor que ell, es reclouen a casa o al despatx professional i només surten al vespre per, com es diu, “arreglar el món”. Quan es diu “arreglar el món”, que és una empresa exagerada, vol dir que no s'arregla res.
He seguit tan poc com he pogut els debats de la moció de confiança del Congrés de Madrid, però la conclusió que n'he tret és que els protagonistes no viuen cap altra realitat que la del Congrés de Madrid i la dels domicilis dels respectius partits. No els arriben ni les dades dramàtiques de l'atur, perquè no les usen ni per atacar ni per defensar-se. Molt bé, se'ls ha de desplaçar per persones preparades, responsables i airejades pel carrer. Però, qui és el maco que s'hi posa?