Imprescindible Mirona

Hi ha coses importants que tenim ben a prop i de què no fem prou cas, potser perquè la memòria és fràgil i ens hem autoconvençut que sempre han estat aquí, formant part del nostre paisatge vital, i no és així: no hi ha res etern –ni tan sols Elvis cantant Always on my mind–, tot té un principi i, com va dir Jim Morrison, també un final, amic meu. Aquesta introducció de metafísica barata vol remarcar la importància que la sala La Mirona té per a la música, per als músics i per al públic melòman a les comarques gironines (i més enllà). La Mirona celebra el seu 15è aniversari en el marc de la temporada 2016/2017 que acaba d'inaugurar, ja que va programar el seu primer concert el 21 de desembre del 2001. És curiós, perquè semblaria que fa molts més anys que Xavi Fortuny i el seu equip van decidir iniciar l'aventura de posar en marxa la primera gran sala de concerts amb programació estable de les comarques gironines. Any rere any, La Mirona s'ha posicionat sempre en els llocs destacats del rànquing de millors sales de concerts de Catalunya que confecciona la revista Enderrock –en sis ocasions ha encapçalat la llista– i, després d'haver celebrat el concert número 1.000 el 5 d'octubre del 2012, amb el clandestí Manu Chao i els seus Atomik Pardalets, és previsible que aviat arribi als 1.500, ja que la seva mitjana de concerts ha anat creixent i actualment és de 115 a l'any.

La Mirona forma part de la xarxa de cases de la música popular de Catalunya, que ha contribuït de manera decisiva a la creació de circuits musicals descentralitzats fora de la gran metròpoli barcelonina, i a més, ho ha fet sense limitar-se a programar concerts i organitzant també altres activitats de formació i divulgació per crear nous públics. En els últims anys La Mirona, com tot el sector de la música en directe, ha fet la seva pròpia travessia del desert, per l'efecte combinat de la crisi i el 21% de l'IVA anticultural, que de moment continua amenaçant el sector. A pesar de tot, sembla que la sala actualment dirigida per Quim Marcé comença a veure el final del túnel i tot indica que La Mirona podrà celebrar el seu 15è aniversari amb bones perspectives. El bateig de les seves dues sales amb noms destacats de l'escena gironina –de moment, la petita és la sala Joan Cardona Ninyín; el nom de la gran el decidirà el públic– connecta definitivament la sala saltenca amb una llarga història de la qual sembla que sempre ha format part, perquè qui s'imagina ja la música gironina sense La Mirona?