Expulsar el PDC

Espanya és una estranya criatura política. Tan estranya, que el registre de partits correspon al Ministeri d'Interior. No se sap ben bé on han de registrar-se altres organitzacions o associacions, però passar pel sedàs del control policial fa de manera inevitable una flaire –o pudor– de temps passats. Potser són coses del franquisme, aquell règim que fa quaranta anys que no se'n va anar del tot. La inscripció del Partit Demòcrata Català, doncs, ha donat l'oportunitat a Jorge Fernández Díaz de tornar a lluir-se. Fernández ha entès que és un cadàver polític perquè la conversa filtrada amb el cap de l'Oficina Antifrau l'ha deixat en evidència també davant el seu partit. On s'ha vist que qui ha de controlar acabi controlat pels seus subordinats? Les darreres cuejades de Fernández seran les més podrides. Així s'ha d'entendre el rebuig ministerial a inscriure en el registre el PDC. Apel·lant a la duplicitat de noms –com Unió de Centre Democràtic i Centre Democràtic i Social?– i a la intenció d'arribar a la independència sense subordinació constitucional. La maniobra, però, és més sòrdida que buscar tocar la pera. Jorge Fernández, el seu govern i el seu partit volen radicalitzar els exconvergents. Mostrar-los com uns “extremistes”. Expulsar-los de la centralitat política. Fa temps que el Partit Popular pega voltes a la idea de substituir Convergència entre l'electorat català socialment més moderat. No se'n surten. Potser perquè aquests sectors també s'han “radicalitzat” nacionalment?