A la tres
Desmentint tòpics
Primer va ser Artur Mas, després Carles Puigdemont i ahir Carme Forcadell. Tots tres participaran en les mobilitzacions de l'Onze de Setembre. A Barcelona, a Salt i a Tarragona. I molts més. Tres-cents mil inscrits, es comptaven ahir. El nombre –creixerà i molt– és el menys important. Les manifestacions de la Diada Nacional arriben amb el setembre, tossudes, per desmentir certs tòpics sobre el procés sobiranista que alguns polítics, per miopia o per mala fe, s'han cregut de tan repetits. Com ara que el camí iniciat a Catalunya surt de la planificació estratègica sorgida d'un despatx fosc amagat en un local d'un determinat partit. O de la ment perversa d'un o d'uns pocs dirigents que, amb la calculadora a la mà, van decidir que en el trànsit cap a un estat català els sortien els números més rodons.
Si hi ha alguna cosa que demostren les mobilitzacions de cada 11 de Setembre és que la ciutadania és el pulmó del procés. És la gent que empeny des del carrer en una onada que es va fer gran el 2012 per sorpresa de tothom, que va recórrer el país en forma de cadena groga el 2013, que va prendre el perfil d'una V gegant el 2014 i va travessar l'avinguda Meridiana l'any passat, tenyint-la de colors. I que diumenge es visualitzarà, de nou, en cinc punts del país. Barcelona, Tarragona, Lleida, Berga i Salt bategaran alhora. El moviment independentista respondrà. Ho farà per cinquè any consecutiu contradient, obstinat, aquelles veus públiques que tantes vegades, en diferents tribunes i fòrums, a Catalunya i a l'Estat, li han estès l'últim certificat. I combatent el desànim que, sovint, aclapara el mateix independentisme.
La realitat és tan cabuda com complexa. Alguns s'entesten a assenyalar, fins i tot judicialment, els responsables polítics del moment que viu Catalunya. Com si obrir un procés judicial contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs i la presidenta del Parlament frenés alguna cosa. Ingenuïtat i desconeixement absolut. La manifestació de diumenge ho tornarà a desmentir. I ja van cinc anys.