De reüll
Menys perfecció
Inici d’any és sinònim de bons propòsits. Només cal fer una ullada a les xarxes per veure que la llista de possibilitats augmenta exponencialment any rere any. Menja de forma saludable, apunta’t al gimnàs, tingues les arrugues a ratlla, fes exercici de força, llegeix més i, si pot ser, en veu alta, concilia millor, sigues la mare o el pare modèlic, ordena la casa per endreçar la ment, converteix-te en la versió més productiva... Explicava fa poc la filòsofa Sira Abenoza en una entrevista al Més 3/24 arran de la publicació del seu assaig No consentiràs pensaments impurs (Fragmenta Editorial) que l’obsessió per la puresa i la perfecció que, en l’origen, es buscava en la dimensió moral, s’ha traslladat ara a l’esfera de l’estètica i a tots els àmbits de les nostres vides. “Això ens ha fet neuròtics i infeliços perquè la perfecció és impossible d’assolir” i “en aquesta carrera, que sempre perdem, necessitem trobar els que encara ho són menys que nosaltres”. Això fa que busquem col·lectius per titllar-los de repugnants, resumia Abenoza. L’ideal de perfecció inaccessible que ens bombardeja a totes hores, profundament individualista, sobrecarrega la motxilla prou plena que arrosseguem i altera la mirada sobre l’altre. I gairebé com un prec, el propòsit del 2025 seria: menys perfecció, sisplau!