L'hora dels polítics?

Ja ha tornat a passar. Ja ho hem tornat a fer. Les previsions més amargues i interessades no s'han acomplert. Avui, a desgrat de la sobredosi d'intoxicació habitual de la premsa de Madrid –la pública, “la paguem entre tots”–, tothom a tot arreu sap que no hi ha suflé. Que la voluntat de la majoria dels catalans –majoria representada de manera diàfana al Parlament– s'expressa sempre que cal al carrer. La Diada no ha fet figa. La Diada és una figuera amb cara de roure. Avui se'n fa ressò sincer, una altra vegada, la premsa del món civilitzat. I avui, com sol passar, es tornarà a sentir l'expressió habitual: “Ara és l'hora dels polítics”. Exactament. Serà l'hora dels polítics –dels polítics que articulen la majoria social independentista– el dia 28 amb la qüestió de confiança al president Puigdemont. Serà l'hora dels polítics el debat de política general. Serà l'hora dels polítics l'aprovació dels pressupostos del 2017. Serà l'hora dels polítics l'aprovació de les tres lleis de desconnexió que deixaran enrere la llarga agonia autonòmica. Serà l'hora dels polítics el pacte que determinarà la fórmula més eficaç per culminar el procés nostre de cada dia: eleccions constituents o referèndum vinculant. Aquesta vegada no hi hauria d'haver més enfrontaments, més discrepància aparentment de classe i profundament infantil. Ara és l'hora, sí, dels polítics. I si Carme Forcadell o qualsevol altre representant del poble de Catalunya queda suspès o inhabilitat, tornarà a ser l'hora de la gent.