BCN ‘insostenible'

Ada Colau podrà trans­for­mar ecològica­ment Bar­ce­lona? El temps ho dirà però de moment hi ha dinàmiques con­ti­nuis­tes que ens fan dub­tar de la seva capa­ci­tat per gover­nar l'entorn. La cons­ta­tació més evi­dent és el full de ruta que ens ha pre­sen­tat per lide­rar el que el seu equip tècnic ano­mena “la tran­sició cap a la sobi­ra­nia energètica de la ciu­tat”. Em pre­gunto com serà pos­si­ble fer aquesta tran­sició amb els matei­xos lob­bies que ens han “colo­nit­zat”. Ana­lit­zem les pro­pos­tes:

1.- Aug­men­tar la gene­ració energètica reno­va­ble. La rea­li­tat és que l'orde­nança solar pels nous edi­fi­cis, apro­vada el 1999, segueix estan­cada gràcies al lobby que for­men Gas Natu­ral Fenosa i Endesa.

2.- Menys con­sum de com­bus­ti­ble fòssil. La lamen­ta­ble situ­ació és que el con­sum d'aquest com­bus­ti­ble ha aug­men­tat expo­nen­ci­al­ment amb el boom turístic, com la con­ta­mi­nació de diòxid de nitro­gen i el nom­bre de partícules fines i ultra­fi­nes alta­ment can­cerígenes, amb llin­dars que superen la nor­ma­tiva euro­pea.

3.- Fer un ús raci­o­nal de l'ener­gia. El model turístic ho difi­culta. Prop de cinc mili­ons de turis­tes van ser trans­por­tats a Bar­ce­lona durant el pas­sat juliol i van pro­vo­car un con­sum d'aigua, pro­ducció de resi­dus i emis­si­ons con­ta­mi­nants per sobre de la “capa­ci­tat de càrrega” del ter­ri­tori.

4.- Demo­cra­tit­zar l'ener­gia i recu­pe­rar la idea de ser­vei públic. Se'ns pro­posa la cre­ació d'una empresa muni­ci­pal de comer­ci­a­lit­zació d'elec­tri­ci­tat, quan a l'Estat exis­tei­xen més de 300 empre­ses que ho fan i algu­nes, com la coo­pe­ra­tiva Som Ener­gia, garan­tei­xen que l'elec­tri­ci­tat que es com­pra al mer­cat majo­rista i es ven al mer­cat mino­ri­tari té ori­gen reno­va­ble.

Colau no vol, o no pot, enfron­tar-se amb el veri­ta­ble pro­blema: el mono­poli de les elèctri­ques en la dis­tri­bució. D'aquesta manera Bar­ce­lona seguirà con­tri­buint a incre­men­tar la impor­tació de gas natu­ral, recurs que durant el seu cicle pro­voca efecte hiver­na­cle. En lloc d'una comer­ci­a­lit­za­dora d'elec­tri­ci­tat, el govern de Colau podria recla­mar, per exem­ple, la titu­la­ri­tat pública de la xarxa d'enllu­me­na­ment i uti­lit­zar-la per absor­bir els exce­dents de cap­tació solar foto­vol­taica, ali­men­tant els edi­fi­cis muni­ci­pals amb aquesta font d'ener­gia neta. Hau­ria de ser una xarxa ges­ti­o­nada en con­cessió per una enti­tat que no tingués res a veure ni amb la gene­ració ni amb la comer­ci­a­lit­zació. Així es faci­li­ta­ria el camí cap a l'objec­tiu: 100% reno­va­bles.

El turisme és avui un dels més grans impe­di­ments per començar la revo­lució energètica a la ciu­tat. Aquesta mas­si­fi­cació ha esde­vin­gut el gran negoci de les com­pa­nyies aèries “low cost”, les elèctri­ques i el con­sorci hote­ler, però afecta greu­ment el medi ambi­ent glo­bal i la qua­li­tat de vida dels habi­tants de Ciu­tat Vella, l'Eixam­ple i dar­re­ra­ment Gràcia i Sant Martí.