‘¡Fin de ciclo!'

Un amic d'un amic d'un familiar em confessa la seva mala consciència perquè aquest any no ha pogut anar a la Diada. L'home no és independentista per ADN, ni per revelació divina, sinó per decantació, per demostració empírica, com la immensa majoria. Té els seus ideals, sí, però toca de peus a terra i sap que la mobilització de la gent és (i serà) una de les claus de la culminació del procés d'emancipació nacional. Per això es va sentir orgullós de ser a la Meridiana, a la ve baixa o a la Via Catalana, i ara, en canvi, li sap greu sentir o llegir que el procés es desinfla o que l'independentisme perd força. El tranquil·litzo. Li dic que a Madrid desinflen el procés amb la mateixa alegria que anuncien els finals de cicle del Barça de Messi. Que el que compta no són les lectures a la carta que facin a Espanya, sinó la realitat que escapa al seu control a Catalunya. Li faig veure que el que importa no és que els independentistes ho petin cada Onze de Setembre més que l'anterior, sinó la voluntat ferma d'una majoria contrastada de la societat catalana per defensar les seves institucions legítimes i la democràcia, que d'oportunitats segur que en vindran en els pròxims mesos. Al final, la qüestió de fons és que Espanya és un problema sense solució visible al llarg dels segles. I això no canvia per molt que la Colau i l'Iglesias posin el pal i la pastanaga per guanyar poder. El neguit ja ha desaparegut, però ja vaig embalat. Tornes de l'estiu i què et trobes? El ministre Margallo afirmant que un atemptat terrorista és millor que la independència de Catalunya; Adif advertint els milers d'afectats de Rodalies que no esperin cap millora perquè la inversió xifrada i pactada amb el ministeri no els obliga a res; el curs escolar que comença llastrat per una nova llei d'educació (Wert), sectària, invasiva, i imposada per un partit, sense cap consens, és a dir, condemnada al fracàs, com la mitja dotzena que l'han precedit; o un desnonament lamentable, el de Sants (Barcelona), que sense el TC i amb la llei aprovada pel Parlament s'hauria pogut evitar. I remato: coneixes algun independentista que hagi deixat de ser-ho?