Opinió

LA CRÒNICA

La nosa

L'Ajuntament de Girona es proposa enderrocar dos quioscs de periòdics i revistes: el de la plaça de Catalunya i el de la Gran Via Jaume I. Les raons que fan constar els edils que han aprovat la mesura és que administrativament ja han caducat les concessions i que, a més, fan nosa per al trànsit. No han donat, però, alternatives per recol·locar-los en altres llocs. No entraré en els aspectes legals de la qüestió: la via pública la governa l'Ajuntament, però aquest ha de tenir la suficient sensibilitat per entendre el que necessiten els ciutadans. Causa un cert desassossec la forma com s'han pres aquestes decisions. Ni una sola referència, ni un sol senyal de dol pel comiat d'uns punts de referència de la informació general i la cultura. I això en un moment de preocupació pel futur de la premsa escrita, a causa de la competència de les noves tecnologies. No ha considerat l'Ajuntament que dos dels principals nexes de relació del ciutadà amb la realitat quotidiana desapareixen per sempre.

Han tractat aquests quioscs com unes andròmines, unes noses, uns obstacles a la via pública, uns entrebancs per al pas. Del contingut i de la funció social no se n'han fet el càrrec. Potser pensen que només son rèmores del passat, expenedores de revistes del cor, i de futbol. Ara ja es porta una nova estirp il·lustrada que no necessita aquests destorbs, i amb les maquinetes de butxaca ja en fan prou. No s'han parat a pensar que per a una majoria de ciutadans el quiosc és encara aquell espai lliure i a peu de camí que permet entrellucar, d'una sola mirada, les portades dels diaris, les notícies més notòries, les fotografies del moment i les imatges d'urgència sense necessitat d'internar-se en una botiga. Són petits espais de llibertat que de cop et porten la realitat de cada dia, sobretot en les primeres hores del matí. Uns instants que et desconnecten de la rutina i et situen en l'actualitat que ens envolta. I el quiosc és un lloc on hi ha de tot: des de llibres de dibuixos per a mainada fins a volums d'intensa literatura. Hi vèiem ahir mateix un llibre de Nietzsche, de sis-centes pàgines, pulcrament enquadernat, editat per Gredos, a un preu assequible per a tothom. Una facilitat, en fi, que permet recollir la premsa del dia, a l'instant i sense perdre el pas, mentre hom va a la feina o a agafar el tren.

A Girona hi ha tradició de venda
de premsa al carrer des del 1881, quan el popular Ciriaco s'hi va dedicar, i l'any 1916 es va consolidar el quiosc de la Rambla, que, per cert, sortirà a subhasta! Vegeu a aquest efecte un magnífic article a internet de Pau Lanao sobre la seva història.

Quan no en quedi cap hi haurà bars i botigues de roba... Serem una ciutat il·lustrada!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.