Keep calm
Inspiració
A Edison li devem incomptables invents. Potser els més coneguts són la bombeta i el fonògraf. Era d'esperar que se'l considerés un geni, però ell mateix es va encarregar de deixar clara la fórmula de la genialitat: “El geni és un 1 per cent d'inspiració i un 99 per cent de suor.” La frase va fer fortuna i va devaluar el concepte d'inspiració que la imaginació romàntica del segle anterior havia posat pels núvols. El cas més espectacular d'inspiració que et fa la feina el va viure Samuel Taylor Coleridge, l'autor de la famosa Balada del vell mariner. Segons que va explicar el mateix Coleridge, un dia que se sentia una mica indisposat es va prendre una “poció” (en el seu cas és segur que parlem d'opi) que el va deixar endormiscat. Abans d'adormir-se havia estat llegint una història sobre l'emperador Kubla Khan i un palau que volia construir. Segons el poeta, mentre dormia va tenir una visió fantàstica durant la qual s'anaven component dos o tres-cents versos, una seqüència d'imatges amb les expressions corresponents, sense cap esforç conscient. Es va despertar al cap de tres hores i, de manera immediata, es va posar a escriure el que li havia dictat el somni: un extraordinari poema sobre la construcció del palau de Kubla Khan a Xanadú, un palau voltat de boscos i jardins i poblat per veus ancestrals, una arquitectura fascinant coronada per una “cúpula del plaer”. El poema de Coleridge sortia a raig fins que van trucar a la porta. Aquella interrupció va estroncar la inspiració i el poema va quedar inacabat. El culpable? Un home del poble veí de Porlock, a la costa de Somerset, que volia veure Coleridge per algun assumpte que el poeta no va especificar mai. La interrupció va durar una hora i Coleridge ja no es va veure amb cor d'escriure més. L'home de Porlock ha quedat com una metàfora de les limitacions de la inspiració, un recordatori de les dificultats que té la producció sense suor fins i tot quan, com en aquest cas, la inspiració hagi estat un regal de l'inconscient.