Riota Colom

És una sort que algunes personalitats integrades a les CUP recuperin per a l'alta política, a propòsit del monument a Colom, el sentit de l'humor més vell i ranci, l'humor burgès de fa cent anys. A l'almanac de L'Esquella de la Torratxa del 1916 –fa justament un segle– inseriren un dibuix on substituïen l'estàtua barcelonina de Colom per un ninot que representava un geni del Partit Republicà Federal, el regidor Pich i Pon, famós per les seves frases memorables, com dir que la República “llegó sin infusión de sangre”. Posant Pich i Pon a dalt de tot del pedestal més alt de Barcelona, la premsa satírica d'aquell temps ridiculitzava l'esquerra pretensiosa amb una sarcàstica proposta de canvi de símbols. El ninotaire va imaginar que Lerroux i els seus treien l'estàtua d'un representant del colonialisme, Colom, per posar-hi un representant del poder negre del diner, Pich i Pon. Era un polític pintoresc que vint anys després es va empastifar en l'escàndol de l'estraperlo, quan els radicals ficaren mà als calaixos estatals, municipals i de la Generalitat. Pich i Pon fou governador general de Catalunya el 1935 mentre el president Companys estava empresonat. Aquells esquerrans després es feren franquistes, és clar. No és nou, doncs, que el monument a Colom sigui objecte de bromes xarones. Generacions de catalans han somrigut a costa del descobridor d'Amèrica. Gràcies a Colom i als qui el tenen present en les seves obsessions polítiques la gent de Catalunya pot riure des de fa més de cent anys.