Per la unitat

La revo­lució dels som­riu­res s'ha fet fins ara en dies fes­tius i sense haver de fal­tar a la feina. En unes cir­cumstàncies que no con­vi­da­ran al som­riure, abans de l'estiu aquesta revo­lució s'haurà de con­ti­nuar fent en dies labo­ra­bles en una vaga gene­ral a Cata­lu­nya que pari l'eco­no­mia espa­nyola. Serà a par­tir de lla­vors quan reco­nei­xe­ran el dret de Cata­lu­nya a deci­dir el seu futur les ins­ti­tu­ci­ons polítiques inter­na­ci­o­nals amb més pes. En aquell moment se li glaçarà el riure al pre­si­dent del govern espa­nyol, sigui qui sigui lla­vors. Haurà arri­bat tard a enten­dre què volia dir José Manuel García-Mar­ga­llo quan un any abans deia que Espa­nya es tro­bava en una situ­ació d'emergència esta­tal. Tot això pas­sarà si l'inde­pen­den­tisme demos­tra que és un pro­jecte sòlid capaç d'acon­se­guir la uni­tat sense fis­su­res almenys en la recta final del procés. Qui pri­mer haurà de garan­tir aquesta uni­tat d'acció són la majo­ria inde­pen­den­tista del Par­la­ment i el govern de la Gene­ra­li­tat. Per tant, la CUP haurà d'apro­var els pres­su­pos­tos i les dife­rents sen­si­bi­li­tats que hi ha a Junts pel Sí hau­ran de con­fluir en un dis­curs únic. Par­la­ment, Govern, Pre­si­dent, Cata­lu­nya inde­pen­dent podria ser la con­signa per a la mobi­lit­zació del pro­per 11 de Setem­bre, que podria anar del Par­la­ment a la Gene­ra­li­tat, per tal que el món sen­cer vegi que l'inde­pen­den­tisme fa cos­tat als seus repre­sen­tats a les ins­ti­tu­ci­ons polítiques. L'ANC i Òmnium podrien con­vi­dar l'alcal­dessa de la capi­tal del país a par­lar en la clo­enda de la mobi­lit­zació en nom dels ajun­ta­ments, les ins­ti­tu­ci­ons més pròximes al poble. L'inde­pen­den­tisme pot gua­nyar múscul sobre­tot entorn d'Ada Colau.