Coses de les Espanyes

Catalunya, el català i els catalans no són ni han estat precisament ben tractats per l'Estat espanyol. No fa falta fer llistes ni memorials de greuges, les proves i els fets que s'han produït al llarg de molts anys són prou evidents. La majoria parlamentària independentista va ser l'expressió de la ciutadania en aquest sentit. Les manifestacions massives, úniques a Europa, que s'han produït en el transcurs dels darrers cinc anys cada Onze de Setembre eren un clam per canviar o trencar la relació amb l'Estat espanyol. Avui el procés cap a la independència ja és imparable. Malgrat això, cap govern ni partit polític espanyol ha fet res en el transcurs d'aquests anys per evitar allò que advertia Montilla quan parlava del “desapego creciente” i que avui ja és més a prop de la ruptura amb un Estat que va reaccionar negant l'evidència i endurint totes les polítiques envers Catalunya i baixant a les clavegueres per fer la guerra bruta.

Els qui vam viure les darreries del franquisme i aquella mal anomenada “modèlica transició democràtica” havíem de llegir la premsa estrangera per saber què passava a l'Estat espanyol, i ara veiem com la història es repeteix. Els ciutadans espanyols –no catalans– desconeixen realment què passa a Catalunya, com evoluciona el procés, com es viu, només ho poden saber pels mitjans de comunicació estrangers i catalans.

Només cal sortir nord enllà per comprovar que quan els dius que ets català i no espanyol la gent et respecta, deixen de parlar-te en castellà i en molts museus, institucions culturals i centres de tota mena, sovint disposen d'una guia de l'espai editada en català. Aquest reconeixement a la nostra llengua i a la nostra cultura, dissortadament, no és el mateix, ni sovinteja gaire, quan viatges per les Espanyes. Resultat d'anys de campanyes electorals, en les quals els dos grans partits de govern han basat i basen part de la seva propaganda en atacs contra Catalunya i els seus governants, amb tota l'orquestra mediàtica al darrere, es veu que això els dóna molts vots, sense importar-los què en pensem els catalans –els convido a fer un repàs a les hemeroteques–.

Ni a aquestes alçades del procés se n'adonen. Ara que no han estat capaços de formar govern després de nou mesos i dues convocatòries electorals, tampoc han volgut reconèixer que si comptessin amb els catalans faria temps que ho tindrien resolt.