Opinió

A cremallengües

La quimera de les llengües cooficials

Joan-Lluís Lluís / jllluis@presencia.cat

No es pot tenir tot i és impossible tenir a la vegada una llengua catalana viva i una Catalunya espanyola. Cal escollir

i, tal com ho deia Goeb­bels, repe­tir una men­tida mil vega­des pot con­ver­tir-la en veri­tat, deu val­dre encara més la pena repe­tir mil vega­des algu­nes veri­tats. Com ara aquesta: el bilingüisme ofi­cial no fun­ci­ona. Aquesta qüestió, periòdica­ment, aixeca certa pol­se­guera entre ter­tu­li­ans i arti­cu­lis­tes a vega­des auto­pro­cla­mats soci­o­lingüistes –entre els quals, alguna vegada, hau­ria d'incloure-m'hi–. Alguns par­len des de la ignorància més cofoia, d'altres des del somi­a­trui­tisme més ingenu. Els que hau­ran tin­gut la decència i la paciència de con­sul­tar els autèntics espe­ci­a­lis­tes de la qüestió no podran sinó reconèixer la impla­ca­ble vera­ci­tat d'aquesta asserció: el bilingüisme ofi­cial no fun­ci­ona. No exis­teix cap inves­ti­ga­dor seriós que hagi tro­bat mai cap ter­ri­tori al món en què dues llengües coo­fi­ci­als coe­xis­tei­xen en har­mo­nia d'ús, empra­des a igual­tat en tots els camps de la vida pública i que man­te­nen un nivell de cor­recció alt i cons­tant. Sem­pre una llen­gua menja l'altra llen­gua. O, més aviat, la rosega, la des­gasta, l'arra­cona. Sem­pre una llen­gua gua­nya i una llen­gua perd. I es pot saber quina gua­nya a ulls clucs: la que té més demo­gra­fia, que té un estat que hi dona suport i la defensa amb fer­vor incon­di­ci­o­nal, la que té a dis­po­sició més jut­ges, poli­cies i exèrcit, més mit­jans de comu­ni­cació de massa i més ambai­xa­dors arreu del món dis­po­sats a van­tar-ne les vir­tuts exclu­si­ves.

O sigui que una vegada accep­tada aquesta rea­li­tat s'arriba per força davant d'una cruïlla amb dos camins que por­ten res­pec­ti­va­ment cap a la resi­du­a­lit­zació defi­ni­tiva o cap al res­sor­gi­ment de la llen­gua més des­pro­te­gida. Les dues opci­ons són vàlides, és clar. Si sor­tim del camp teòric per entrar en la matèria viva del que és Cata­lu­nya, la resi­du­a­lit­zació serà la con­seqüència mecànica ine­vi­ta­ble del fet que Cata­lu­nya con­tinuï essent espa­nyola. A l'inte­rior d'Espa­nya, el català està con­dem­nat, a mitjà ter­mini, a no ser res més que una bella roma­na­lla. Un patri­moni expo­sat en museus i exhi­bit en fes­tes popu­lars regu­la­des per decret. Qui vul­gui que Cata­lu­nya con­tinuï essent espa­nyola (i no importa gens si és una Espa­nya monàrquica o repu­bli­cana, cen­tra­lista, auto­no­mista o fede­ral) ha d'adme­tre que el preu a pagar serà la fi pro­gres­siva de la llen­gua cata­lana. Al con­trari, qui vul­gui que la llen­gua cata­lana arribi plena i sen­cera al segle XXII ha d'adme­tre que Cata­lu­nya ha de sepa­rar-se d'Espa­nya. No es pot tenir tot i, en el cas que ens ocupa, és impos­si­ble tenir a la vegada una llen­gua cata­lana viva i una Cata­lu­nya espa­nyola. Cal esco­llir. No hi ha cap més remei.

Queda, és clar, la qüestió huma­na­ment deli­cada de les llengües en una Cata­lu­nya pos­si­ble­ment inde­pen­dent. Evi­dent­ment, la llei soci­o­lingüística que diu que la coo­fi­ci­a­li­tat real no fun­ci­ona con­ti­nu­a­ria apli­cant-se en el cas d'inde­pendència. O sigui que la cre­a­ti­vi­tat i la gene­ro­si­tat del poble català i dels seus repre­sen­tants hau­ria d'apli­car-se des d'ara a ima­gi­nar un model que per­meti d'asse­gu­rar que la llen­gua cata­lana esde­vin­gui real­ment i a tots els efec­tes la llen­gua comuna de tots els cata­lans però també de garan­tir drets lingüístics als que tenen d'altres llengües pri­me­res. Difícil i engres­ca­dor alhora. I per acon­se­guir-ho, dono una pista als repre­sen­tants polítics: si el fet de res­pi­rar no fa de nosal­tres doc­tors en pneu­mo­lo­gia el fet de par­lar no ens atri­bu­eix cap títol uni­ver­si­tari de soci­o­lingüística, psi­co­lingüística o lingüística. O sigui que abans de deci­dir, pro­mul­gar i pro­cla­mar és indis­pen­sa­ble con­sul­tar els espe­ci­a­lis­tes. Hi són, i tenen mol­tes coses per dir.


S



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.