Un primer diumenge d'octubre esportiu

Al calendari hi tinc una cita que intento no saltar-me. Coincideix amb el primer diumenge d'octubre, que a Arenys de Munt organitzen la marxa popular dels Termes. Un recorregut que aviat arribarà a la trentena edició i que convida a fer una caminada d'uns 12 quilòmetres a tocar dels límits entre els pobles veïns passejant per la muntanya. La convocatòria atrau prop de 2.000 participants cada any, i això que per a molts ens coincideix amb el dia que a Mataró se surt a caminar per recollir fons per l'Alzheimer.

La marxa dels termes, però, ha agafat volada arran de la fal·lera que hi ha per fer curses de muntanya. Els qui la fem caminant som els últims de la cua i arrenquem quan molts ja fa estona que corren pel bosc. Això també ho notes quan s'arriba just i no trobes cap forat per deixar el cotxe. Els que venim per l'N-II tenim obstacles afegits per arribar aquest dia perquè de bon matí ja tallen accessos per a l'altra gran cita esportiva del dia: la Challenge.
Amb el temps, just enfilem aquest cop riera avall per desfilar fins al llac del castell de Can Jalpí. Un atractiu afegit per als qui no el coneixen però amb un pas massa estret per obrir pas a la riuada de participants. La nova ruta, a la inversa de l'any passat, estalvia les fortes pujades que vam patir en el tram final per arribar al Remei. Els corriols i dreceres que travessem fan agradable la caminada, cada cop amb més públic familiar. No és estrany que els més petits es parin a fer fotos amb uns personatges de ficció que han col·locat al llarg del recorregut per animar-los a seguir caminant. No hi ha temps per entretenir-se gaire si es vol acabar abans del migdia menjant l'entrepà de botifarra a la plaça de l'Església. És per això que als avituallaments molts els fem gairebé sense parar i reservem uns minuts per contemplar les vistes panoràmiques que en els trams més elevats hi ha del mar amb el port d'Arenys de Mar al fons. Dintre el bosc, el paisatge és un altre. La sequera deixa clar que un any més costarà trobar bolets i que les clapes marrons segur que amaguen el Tomicus, que s'està carregant els pins de mitja comarca. Desfilant fins al santuari de Lourdes, ens fa venir gana veure els qui paren taula per passar el dia al costat de les barbacoes.

La riera es fa més llarga que mai fins a l'església. Corredors, caminants i molts voluntaris s'amunteguen a la plaça i veuen acomplert un any més el seu repte. Alguns, però, encara haurem de fer un últim esforç per tornar a casa i, sense voler-ho, fer realitat un altre somni: no pagar, ni que sigui per un dia, el peatge de l'autopista. Tot gràcies a la Challenge.