Aferrat

Ara mateix estic enganxat a dues dones: l'Elena Ferrante i l'Svetlana Aleksiévitx, i als seus 4x4 de signe ben diferent. Ficció i document. I què documenta la ficció, quina part de ficció hi ha en el relat documental? L'una amagada, l'altra reconeguda internacionalment. Una amb el premi de lectors, l'altra multipremiada i Nobel de Literatura 2015. Una de públic de masses, l'altra no tant. L'amiga genial, Història del nou cognom, Una fuig i l'altra es queda i La nena perduda són les quatre novel·les que van creixent de manera trepidant i intensa, al voltant de l'amistat entre la Lina i l'Elena, i la seva evolució vital entre Nàpols i Milà. Trepidant. De La nena perduda: “Ens en anàvem corrents a sopar, ens lliuràvem al bon menjar, al vi, al sexe. Només volíem aferrar-nos i estrenye'ns.”

Temps de segona mà, La pregària de Txernòbil, Els nois de zinc i Últims testimonis són quatre llibres fascinants, novel·les “de veu”. Un gènere nou en què Aleksiévitx fa parlar gent comuna per explicar la història de l'antiga Unió Soviètica, i el drama de la Segona Guerra Mundial. Brutal. De Txèrnòbil: “Enterràvem el bosc. Serràvem els arbres en trossos, cadascun de metre i mig, els embolicàvem en plàstic i els llençàvem dins una fossa.” Quatre llibres de dimensions i interessos ben diferents és clar, però que m'atrapen d'igual manera. M'agraden mirades, pensaments i jocs diferents. M'alimenten. I darrere de l'èxit a Catalunya, com a mínim dues dones més: la Isabel Martí de la Campana, i la Laura Huerga de Raig Verd. I segons que hem sabut, encara una més: darrere d'Elena Ferrante hi ha la traductora romana Anita Raja, segons que ha revelat el periodista Claudio Gatti, que ha fet la recerca del que fins ara era el secret que envoltava l'amiga genial. Li podrem posar cara, i reconèixer la feina. Tot i que en un temps d'exposició constant, el misteri de no ser vist hi afegia un punt més d'atracció. Amb les ganes que tinc de veure't quan fuges i t'amagues. Com són!