Amèrica, desconeguda

Carlos Diego de Mesa Gisbert (La Paz, 1953) és fill de dos importants historiadors, nascut a Bolívia, però havent rebut l'educació secundària a Madrid, on després va graduar-se en ciències polítiques i econòmiques per la Universitat Complutense. És historiador i periodista, i va ser vicepresident i més tard president de Bolívia fins al dia 9 de juny del 2005.

Ha estat recentment a Girona durant uns dies, on manté vincles de família i amistat. Ha visitat la ciutat i ha quedat ben impressionat, sobretot del Barri Vell; però també s'ha sentit afalagat per tothom que ha tractat
en aquest temps, tot i no haver fet pública la seva estada. És un home obert, dialogant, que quan parla del seu país sempre es remet a números
i estadístiques, per justificar el progrés o retrocés del poble en el seu benestar, educació i economia. No li agraden els grans conceptes, ni les frases fetes, sinó l'autenticitat dels fets.

Tot i no ésser del mateix partit, té un alt concepte de l'actual president, Evo Morales, i diu que ja era hora que un descendent dels natius fos qui tingués les regnes del país, després de 170 anys d'independència, durant els quals el govern sempre havia estat en mans de persones de descendència europea. Considera que ha fet un gran servei a la població indígena –sempre marginada– encara que actualment es troba amb problemes pel descens del preu del petroli i del gas natural, que són les matèries que Bolívia exporta. Quan va exercir el seu mandat de president, va tenir relacions amb Aznar, de qui opina que era un personatge orgullós de si mateix, així com amb Zapatero, home afable i dialogant, encara que potser no gaire intel·ligent...

Amb una dedicatòria entranyable ens va deixar la penyora d'un llibre seu –Soliloquio del Conquistador– on repassa el pensament del qui va ser l'autèntic artífex del domini espanyol a Amèrica –Hernán Cortés– però també de la seva unió amb Marina, una indígena que ho va ser tot per a ell: intèrpret, consultora, guia, i amant d'un home que va tenir onze fills, i es va casar dues vegades. L'amor i la relació entre Hernán Cortes i Marina és un símbol de la unió entre els qui van arribar com a conquistadors i els natius que van ésser subjugats. De la lectura de les seves pàgines es manifesta el desconeixement que tenim de l'epopeia del descobriment i la conquesta d'Amèrica. Tant per part de qui ho ha magnificat fins a extrems mítics com pels qui en malparlen, tal com ara mateix podem entendre amb la polèmica sobre la columna de Cristòfor Colom, a Barcelona. Com en tantes coses, la història és complexa i interpretable, per la qual cosa no ha d'estranyar a ningú que s'estiri cap a una banda o una altra. El llibre de Mesa aproxima i fa humans els personatges.