Llanos de Luna i el PSC

María de los Llanos de Luna cobra una pasta –93.000 euros anuals més residència pagada en una torre de Pedralbes amb jardí i piscina– per fer la tasca de virreina (o és alguna altra cosa aquest càrrec de delegada del govern espanyol a Catalunya?). Segons ella mateixa escriu al web oficial de la delegació, els principis de l'administració han de ser “l'austeritat, la transparència i l'eficàcia”. Curiosa manera de demostrar-ho quan la seva feina principal en els darrers anys ha estat combatre les declaracions sobiranistes dels ajuntaments, obligar-los a treure les estelades dels balcons i imposar la bandera espanyola en llocs on no es considera espanyol ni el banc de la plaça.

L'últim exemple dels despropòsits de la virreina ha estat emprendre accions legals per obligar l'Ajuntament de Badalona a tancar les seves portes el passat 12 d'octubre. La resta de la història ja la saben. Com també saben que l'equip de govern badaloní (tota la solidaritat cap a Oriol Lladó, José Téllez i els seus companys) va haver d'anar a declarar als jutjats. Un lloc on, per cert, no va ser cridat cap dels energúmens que el mateix dia insultaven periodistes mentre brandaven banderes i lladraven consignes que en un altre lloc implicarien penes de presó.

Però el més còmic encara estava per arribar. L'endemà el PSC, que el 2015 va fer els pitjors resultats de la història a la ciutat, llançava una oferta al PP per fer una moció de censura a l'actual equip de govern badaloní. Poc després, el mateix Iceta s'adheria a la proposta i hi sumava CiU i C's. El primer secretari devia pensar que si el PSC ja governa Barcelona amb Ada Colau, Tarragona amb el PP i les restes d'UDC, Lleida amb C's i Girona amb CiU, per què no pot governar Badalona amb el PP d'Albiol, el més racista i lepenista?

Allò que ja no fa tanta gràcia és que, al mateix temps, Iceta i Parlon continuaran fent la pantomima d'oposar-se a la investidura de Rajoy. I mentrestant, a Catalunya, seguiran caminant del bracet dels reaccionaris PP i C's per impedir una cosa tan elemental com posar les urnes perquè la gent decideixi. Bon dia!