Quatre dies

Qua­tre dies exac­tes ha durat l'estàtua de Franco en l'espla­nada del Born de Bar­ce­lona. Qua­tre dies de cal­vari, síntesi pre­cisa de qua­tre dècades de dic­ta­dura. Dijous a la nit un grup d'acti­vis­tes inqui­ets va acon­se­guir tom­bar-la perquè ara no havia estat fixada amb la pro­fes­si­o­na­li­tat del pas­sat. Cavall inno­cent i genet deca­pi­tat van que­dar eixar­ran­cats per terra en un estat més dolorós encara com a con­seqüència de la pluja d'ous, pin­tura, fruita i objec­tes diver­sos i poc glo­ri­o­sos que havien hagut d'aguan­tar. Les xar­xes soci­als van cele­brar la cai­guda amb comen­ta­ris més aviat irònics. El pri­mer d'alcalde de la ciu­tat, Gerardo Pisa­relo, ha hagut d'adme­tre que no podien més i que l'Ajun­ta­ment reti­rarà l'estàtua del gene­ral i la de la Victòria que l'acom­pa­nyava en un joc de sen­tits i con­tra­sen­tits. Pisa­relo ha reco­ne­gut que s'hau­rien d'haver expli­cat “millor” i que entén les expres­si­ons de rebuig “perquè hi ha una ferida oberta”. És a dir, que la figura del dic­ta­dor a Cata­lu­nya aguanta poques sub­ti­le­ses semànti­ques. L'equip d'Ada Colau i la mateixa alcal­dessa –tan muda com l'escul­tura en tot l'afer– només hau­rien d'haver entès la rea­li­tat abans d'inten­tar doble­gar-la. Una rea­li­tat, per cert, que no els és adversa política­ment. Poden haver pecat de dos mals: ignorància sobre el sen­tit dels fets del pas­sat o arrogància exces­siva. Pit­jor paper va fer el comis­sari de l'expo­sició, Manel Ris­ques, que va tit­llar els dis­cre­pants d'“inqui­si­dors”. Els inqui­si­dors no tenen feri­des ober­tes.