Salut i república

La conselleria de Salut del govern de Catalunya és la que, per competències i pressupost, s'assembla més a un ministeri, a un departament d'Estat. Això fa que probablement sigui la conselleria més complexa de gestionar –que ho preguntin, si no, als exconsellers de Salut de qualsevol color polític– i alhora també fa que sigui la conselleria que té més responsabilitat; no només perquè literalment ens hi va la vida, sinó també perquè Salut és la proa d'un govern. Un govern que vol ser percebut com a bon gestor, transparent, valent i just, difícilment podrà ser-ho si la conselleria amb més impacte sobre la ciutadania no està gestionada eficientment, amb transparència, valentia i sentit de la justícia social.

La reflexió ve a tomb de la decisió que ha pres el conseller de Salut, Antoni Comín, perquè la Generalitat compri l'Hospital General de Catalunya situat a Sant Cugat. L'operació, de 50 milions d'euros, suposarà un estalvi de diner públic; ja no caldrà construir els dos nous hospitals previstos a Rubí i a Cerdanyola del Vallès perquè l'Hospital General té la mateixa mida que tindrien els altres dos sumats i a més està situat entre les dues poblacions.

És una decisió d'una gran valentia política. Després d'anys de sentir a parlar de “privatització encoberta” és molt rellevant que la Generalitat actuï no només per aturar les privatitzacions sinó per revertir-les. No es tracta d'atacar la iniciativa privada, tan necessària per a qualsevol país, sinó d'evitar que la iniciativa privada es lucri amb diner públic prestant serveis sanitaris assistencials que haurien de prestar els equipaments públics. A Comín ja li han començat a ploure crítiques, en un país massa avesat a l'oasi català de la repartidora. Per això cal agrair-li que surti de la comoditat –construir un país nou, de còmode, no en té res– i posi les bases del nou país que volem; una república on l'accés a la salut sigui universal i de qualitat.