L'enterrament socialista

El comitè federal del PSOE va decidir ahir, per 58,64% vots a favor, investir el seu principal rival polític, el líder del PP, Mariano Rajoy, en segona votació. És a dir, que dijous –si es compleix el calendari previst que comença avui mateix amb les trobades exprés amb el rei–, els diputats del PSOE al Congrés faran el paperot i votaran no, tot i que el que de veritat volen, com han aprovat, és investir Rajoy dissabte, en la segona votació. La transcendència d'aquesta decisió és tanta que segurament no es veurà en tots els seus matisos fins d'aquí a uns anys, però, d'entrada, ja s'endevina que enviarà els socialistes a un paper secundari en la política espanyola, ja que el partit d'esquerres serà, si aguanta la pressió interna, Podemos. El PSOE ha optat per continuar sent el partit de la transició, i ho dic en el sentit negatiu i pejoratiu de la paraula, de la transició mai completada, de la que ha permès perdurar el franquisme, de la que va fer una Constitució amb la pressió de l'exèrcit i el cop d'estat. El PSOE ha prioritzat mantenir-se com a partit del poder, en una decisió que li permetrà seguir tocant cuixa en algunes institucions. Bé, durant un temps, perquè quan se'n cansin només han d'obligar Rajoy a convocar eleccions i seran esborrats del mapa. El president de la gestora, Susan... perdó, Arturo Fernández, no s'ha cansat de repetir que el pitjor escenari eren les terceres eleccions, però ha amagat que l'única manera d'evitar-les és aprovar tot, absolutament tot, el que proposi el PP. En cas contrari, el PP convocarà eleccions. I si veu que aixequen el cap, també.

A més, la decisió d'ahir situa el PSC a la gola del llop, entès el llop com el nou partit de confluència sota les ordres d'Ada Colau. A Catalunya ningú perdonarà qui investeixi Rajoy. Els socialistes catalans han de decidir demà si trenquen la disciplina de vot. Fa uns dies vaig dir que acabarien acceptant el que decidís el partit, però ara penso que molts companys del PSOE estan delerosos que no ho facin per poder trencar i, per fi, mostrar la seva veritable cara també a Catalunya.