Les terceres eleccions

Bé, doncs ja ho tenim, oi? Aquells que fins fa quatre dies encara feien apostes que hi hauria unes terceres eleccions, ara ja matisen. Sí, perquè de terceres eleccions –et diuen– segur que n'hi haurà. Del que es tracta és de saber si seran d'aquí a sis mesos, un any, dos anys o, miracle, si es completa la legislatura.

Hi ha un fet evident: els socialistes no s'arriscaran a una convocatòria electoral fins que no apedacin el partit però, sobretot, fins que puguin fer digerible el seu minvant l'electorat per les retallades que s'hauran d'imposar, per ordre de Brussel·les, amb la seva complicitat o connivència, com vostès prefereixin. Perquè Espanya és més important que el partit. Ho va dir Susana Díaz. Això que el PP s'hagi canviat el nom pel d'Espanya no sé quan va passar; però els ha anat bé.

Cal deixar-se de romanços: el que ha fet possible el pacte entre el PSOE i el PP, incloent-hi la defenestració de Pedro Sánchez, ha estat el que ells anomenen el “problema català” o el “desafiament secessionista”, segons gustos i el tarannà de cadascú. La resta serà aparença i fullaraca. Per molt que el PP asseguri que hi ha lleis que no es tocaran, és obvi que hi ha textos, com la llei mordassa o la llei d'educació, que ja les dóna per amortitzades, igual que personatges com Jorge Fernández Díaz, a qui se li proporcionarà algun retir daurat. Són les peces que el PSOE té per mirar de convèncer els que encara se l'escoltin. Amb l'obstacle afegit que Ciutadans també se n'atribuirà els mèrits. Ja s'ho faran.

El PSOE disposa de tot això. És a dir, pot obligar, amb els seus vots, que el PP faci marxa enrere en algunes mesures. Potser ho aconseguirà amb algunes, però no amb les cardinals. Perquè els mateixos que fa unes setmanes l'acusaven de partit irresponsable, ho tornaran a fer sempre que votin en contra de les propostes del PP, siguin les que siguin. Se'n recorden, de quan acusaven els catalans de xantatgistes? Que es vagin preparant.