Com reaccionarem?

La quantitat de causes i causasses judicials que comencen a encadenar-se per “desobediències” vàries al denominat “procés sobiranista” n'estan fent, en efecte i mai més ben dit, un autèntic “procés”. Un procés judicial general. Un sumaríssim contra el dret a decidir de Catalunya, contra la mateixa democràcia. Així ho veuen també des de fora. Així ho veuen també articles i cartes que aquests dies s'encadenen a la premsa britànica; especialment, al Financial Times, en resposta a uns altres que publica la diplomàcia espanyola i que no desperten tantes simpaties entre els lectors. Dijous passat l'excònsol britànic a Barcelona Geoff Cowling sentenciava sense gaire dret a la rèplica escaldada: “El Parlament de Westminster ha atorgat a Escòcia el dret a decidir el seu futur. En canvi, el Parlament espanyol a Madrid rebutja debatre la demanda catalana. El Regne Unit no té por de la democràcia: se la fa seva. Tampoc Espanya li hauria de tenir por.” Però ni el PP ni la justícia espanyola llegeixen el Financial. Carme Forcadell, les desenes de regidors “desobedients”, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs acabaran, d'una manera o una altra, sentenciats. No seran els únics. N'hi haurà molts més. I llavors quedarà determinada l'alçada real de la causa catalana. El PP i Rajoy –que s'eternitzaran al govern espanyol– es mouen com les anguiles en l'aigua bruta de la tensió. I serà en la tensió on se la jugaran les institucions i la societat catalana més inquieta. Com reaccionaran?