I si Navarro encara hi fos?

Pedro Sánchez va ser coherent ahir quan va decidir lliurar la seva acta de diputat per evitar abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy. Sánchez, que va mostrar una clara covardia quan, després de les ja llunyanes eleccions de desembre, hauria pogut formar govern només que hagués acceptat que Catalunya té dret a un referèndum, va mostrar ahir més empatia amb els més de cinc milions de ciutadans que en les darreres eleccions de juny van optar pel PSOE, per un PSOE que havia promès fer fora Rajoy, que amb aquesta gestora que s'ha atorgat poders de direcció general. Sánchez hauria pogut empassar-se el gripau o hauria pogut trencar la disciplina de vot i esperar esdeveniments, però ha triat deixar oberta la possibilitat d'aspirar a la primera secretaria del partit si aquesta espècie de gira espanyola que iniciarà li mostra que té prou suports. El seu expedient queda immaculat. Ell no ha participat en aquesta mena d'enterrament del socialisme espanyol que es va oficialitzar ahir.

Però, fem política-ficció. “Ha de ser possible fer una consulta, legal, acordada i vinculant que permeti expressar-nos i contrastar diferents projectes però el que no permetrem de cap manera és que la consulta es converteixi en una etapa o un simple tràmit en el camí cap a la independència de Catalunya.” Són paraules textuals del llavors primer secretari del PSC, Pere Navarro, en el comitè federal del PSOE del 12 de gener del 2013. Navarro defensava, doncs, el dret a decidir. Aquest que ara Miquel Iceta ha decidit enterrar del tot en retirar la via canadenca de la ponència marc que el PSC ha d'aprovar el cap de setmana que ve. Deixant de banda que la via canadenca real –el referèndum al Quebec– no té res a veure amb el que proposava el PSC, ara, fins i tot aquesta esquerda, es trenca. Imaginin, però, que Navarro hagués aconseguit un acord amb el PSOE... Aquest partit ara governaria i no estaria en perill d'extinció.