Els artistes revolucionaris

Sempre hi ha hagut gent compromesa, decidida i valenta. A cada època, persones sense por han tirat endavant, fent allò que consideraven just i necessari, malgrat possibles repressions, impediments i crítiques. En tots els camps i oficis, arreu del món, gent amb principis i ideals, amb visió i convenciment, s'ha alçat, tot abandonant la desídia, per caminar sense complexos i fer així una societat més humana i més justa, més honesta, ètica i sensible, més avançada. Sí, centenars de lluites endegades al llarg dels segles, algunes d'elles encara per vèncer i d'altres guanyades a cop de persistència i enginy.

a la galeria Mayoral estem realitzant una exposició històrica: un homenatge sincer i sencer a Pablo Picasso, Joan Miró, Alexander Calder i Julio González. Aquesta mostra, que es titula Artistes revolucionaris, és un projecte resultat d'un any de recerca i de documentació que permet mostrar i evocar com va ser i què va significar el Pavelló de la República de 1937 en plena Guerra Civil. Així, iniciem la commemoració del 80è aniversari de l'Exposition Internationale des Arts et des Techniques appliquées à la Vie Moderne, celebrada a París, amb l'objectiu de recordar i revalorar un episodi substancial de la història de l'art, que encara commou i emociona.

Al Pavelló de la República, Picasso va exposar-hi una de les obres més impactants i icòniques que mai s'han realitzat, el Guernica; Miró va mostrar El segador, una obra espectacular, malauradament desapareguda; Calder va exhibir-hi La Font de Mercuri, que avui es troba permanentment a la Fundació Miró de Barcelona, i González va exposar-hi l'escultura Montserrat. Imagineu-vos quant talent aglutinat, quin compromís i després, quantes esperances desfetes... Pot anar així, per més justes que siguin les causes, per més honorables que siguin les motivacions, es pot perdre la batalla. Els revolucionaris, també els artistes, certament, no se la juguen per fer política d'aparador, sinó perquè hi creuen, perquè els mou la convicció. Per tot plegat, el compromís amb els ideals de democràcia i llibertat en un moment de conflicte bèl·lic, el record d'aquest episodi republicà és inesborrable i l'admiració és gegant cap a les persones que van ser valentes i compromeses amb els seus ideals i el seu poble, lluitant des de la seva trinxera particular: la creació artística.

La història continua, com també ho fan les lluites i el compromís per canviar el món. De causes no en falten –acabar amb les guerres i les conseqüències que comporten com els refugiats; el feminisme, lluitar contra l'homofòbia, l'ecologisme... I, sortosament, de revolucionaris i d'artistes compromesos no en falten. Avui com ahir, hi ha talent artístic despertant consciències. La perspectiva del temps ajuda a entendre que l'aprenentatge que ens enduem d'artistes com ells és que el millor camí és caminar, ser coherent, no doblegar-se i fer cadascú allò que millor sap fer, pels objectius que anhelem.