Periodisme anys trenta

Aquest article, datat el novembre de 1932 i publicat a L'Opinió: “Doneu un cop d'ull als diaris, més aviat arrossinats, d'ahir: ‘l'obra antituberculosa', ‘passatgers irascibles', ‘anarquia pedagògica', ‘obres d'art destruïdes', ‘museus amb poca llum i massa pols', ‘crisi del llibre', ‘el problema de la joventut', ‘crisi de la cultura'. Tot d'una, en un raconet, llegiu: TÉ DINOU ANYS I ÉS ROSSA. Tornem a llegir: Té dinou anys i és rossa. Com si us passessin una rosa gerda per l'olfacte. ‘No tot s'ensorra, què carai!', vaig sentir dir a un taxista. (...) Vam llegir tot el telegrama: ‘Ha estat elegida Miss Europa la senyoreta Aase Calsusson, que representa Dinamarca.' No sé si els nostres lectors compartiran la nostra satisfacció. N'explicarem els motius: teníem feta una juguesca que no seria elegida Miss Espanya, i en teníem fetes quatre a favor de la danesa. (...) Estem satisfets com si haguéssim integrat el jurat. El criteri del jurat europeu deu ésser, si fa no fa, com el nostre: no premiar les castisses belles sinó les belles castisses. Hi ha un món de diferències!”

Si m'haguessin donat a llegir aquest escrit reptant-me a endevinar-ne l'autor no hauria sabut si decidir-me per Josep M. de Sagarra o per Josep M. Planes. Potser Sebastià Gasch? Irene Polo? És de J.V. Foix. Algunes expressions m'haurien d'haver posat sobre la pista: aquest TÉ DINOU ANYS I ÉS ROSSA, en majúscules... Joan Safont, Quim Torra o Jordi Finestres, especialistes en periodisme dels trenta, ho haurien endevinat? El periodisme unifica estils. Una poesia de Sagarra i una altra de Foix, ni que tots dos parlin del Port de la Selva o de Luard el mariner, tenen poc a veure. Es detecta d'una hora lluny qui ha escrit l'una i qui ha escrit l'altra. Amb els articles és diferent. El periodisme literari català d'avantguerra està impregnat d'aquest to. Josep Pla a banda, tot i que l'“arrossinats” inicial sigui molt seu. L'articulisme actual deu tenir un uniforme que encara no sabem.

“La senyoreta Eugenia Enríquez Girón ha estat nomenada Miss Espanya 1934. Jo la felicito de tot cor, si és que, a aquesta senyoreta, el fet d'ésser Miss Espanya li proporciona satisfacció personal o li proporciona qualsevol mena d'èxits en aquest món de llàgrimes i de misèries...” Això és de Sagarra. Hi ha l'estil, i també els temes...

He fet indagacions. La rossa danesa es deia Clausen, no Calsusson, i, la Miss Espanya de 1934, Henríquez. Les presses i el no mirar gaire prim són propis de totes les èpoques del periodisme. Encara que sospito que el minuciós Foix i el més desmanegat Sagarra deixaven passar errades patronímiques, ortogràfiques i de puntuació perquè vinguessin Jaume Vallcorba i Narcís Garolera i els apliquessin l'edició crítica o endreçada.