El dimoni escuat

Va escampant la polseguera electoral per mostrar-nos el costat més sorprenent del president electe dels Estats Units: l'etern enemic comunista pot convertir-se ara en un aliat fiable que ajudi el milionari repentinat a impulsar un nou ordre mundial. Si Trump hagués insinuat durant algun dels seus mítings la companyonia inconfessable que l'unia al president Putin, no l'hauria votat ni la felina Melania. Però ja se sap que les campanyes només serveixen per seduir els electors abans de posar-los les banyes; per això, només de saber que seuria al despatx oval, Trump ha començat a despullar el seu propi personatge per exhibir l'autèntic programa electoral: als musulmans no els pot expulsar a dojo perquè la Constitució li ho prohibeix; de l'acord de París sobre el canvi climàtic no en pot renegar perquè la signatura d'Obama compromet els Estats Units almenys durant tres anys; la reforma sanitària aplicada pels demòcrates no es pot demolir, només retocar; la Hillary no trepitjarà la presó perquè allà on abans veia una dona corrupta i desagradable ara hi veu una bona persona a qui no vol fer mal... I arribem al Kremlin. Tothom que hagi seguit amb un mínim d'interès l'evolució dels titulars que ens arribaven del país dels devoradors d'hamburgueses haurà pogut sospitar la ingerència soviètica en els comicis nord-americans. Trump ha reconegut haver mantingut contactes discrets amb Putin; la polèmica sobre el mal ús del correu particular per la candidata del Partit Demòcrata desprèn un indissimulable tuf de pirateig informàtic; l'FBI, dirigit per un simpatitzant republicà, ha perjudicat descaradament les opcions demòcrates... Segurament no agrada ni als votants demòcrates ni tampoc als republicans, però fa temps que el capitalisme ja no combat el comunisme, tan sols el dissuadeix. Trump i Putin estan inevitablement units, tan sols són dimonis escuats que han de garantir el repartiment mundial de gas i petroli.