Acarnissaments
L'acarnissament politicojudicial, per part del govern espanyol, contra els municipis catalans es fa cada dia més evident. De fet, a vegades sembla que la ideologia unionista, assimilacionista i antidemocràtica vulgui liquidar definitivament l'autonomia local i deixar els ajuntaments catalans completament orfes d'eines legals per lluitar contra la crisi, les desigualtats i la pobresa energètica, que tant de mal està provocant a la nostra estimada nació catalana. I la cosa, la bogeria autoritària, cada dia puja més de to; en aquesta línia, Girona, Berga, Vic, l'Ametlla del Vallès i Torrelles de Llobregat són alguns ajuntaments perseguits per la superestructura de l'Estat pel fet de defensar la llibertat i la decisió dels seus ciutadans. A hores d'ara ja hi ha en marxa 407 processos que afecten 259 ajuntaments, però també diputacions, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades.
En aquests moments es porta a terme un acarnissament completament irracional contra els municipis catalans que implica una autèntica animadversió flagrant contra els ajuntaments, que són la base de la democràcia: són els proveïdors de serveis de proximitat als ciutadans i els qui sempre s'avancen en cas d'emergències socials greus. De fet, els ajuntaments són com el nervi del país que cohesiona, socialment i territorialment, Catalunya. Davant d'aquesta voràgine antimunicipalista, cal afinar i modular l'estratègia a seguir en relació amb la vidriosa qüestió de les desobediències. En aquest cas, la desobediència ha de significar una acció política legítima en defensa de la democràcia i de les institucions catalanes. Tota aquesta situació només ens pot portar vers una ruptura, lògicament, democràtica, en què caldrà combinar una estratègia diàfana amb una mobilització permanent. El conjunt dels ciutadans haurem de sortir al carrer, tal com es va fer el passat 13 de novembre a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, tantes vegades com faci falta, per tal de defensar els nostres representants polítics. La revolta dels somriures ha de continuar, més viva que mai, i saber fusionar amb un lideratge més contundent, per tal d'ampliar la base de l'independentisme polític i social. Ara no ens calen herois ni màrtirs. Ara, més que mai, és l'hora de la intel·ligència i la planificació a llarg termini.
