Empreses petites o mitjanes

Els preus de les mercaderies i serveis no acostumen a ser els mateixos a un costat i a l'altre d'una frontera. Si parlem de globalització, és a dir, que el món sigui un sol mercat, els problemes poden ser enormes. Històricament, el procés de globalització ha anat així. Durant el segle XIX i primers anys del XX, les empreses catalanes eren ferotgement proteccionistes. És a dir, volien que les mercaderies procedents de l'exterior paguessin uns aranzels que cobrissin la diferència de preu entre aquelles mercaderies i les pròpies, que sortien més cares. El desenvolupament econòmic català va fer desaparèixer els aranzels, perquè els preus s'havien anivellat i perquè l'Estat espanyol també tenia coses a vendre a l'exterior i no volia que s'apliquessin aranzels al vi, les taronges o el suro que exportava.

El franquisme va ser ferotgement proteccionista fins al 1959, quan l'Estat estava a punt d'entrar en fallida. Es van regular els preus de les mercaderies que entraven i de les que sortien de forma progressiva. Però mantenint-se com un estat aïllat. No va ser fins al 1986 quan Espanya entrà a la Comunitat Econòmica Europea i s'implantà la llibertat de capitals, mercaderies i serveis entre els estats membres. Ara el comerç pot ser mundial, però si surts de la Unió Europea et trobes amb una regulació diferent, altres monedes i traves administratives. Europa ha aprovat un tractat entre la UE i el Canadà i està en discussió el tractat amb els EUA.

La globalització total –el món és un sol mercat– afavoreix les grans empreses o, més ben dit, aquelles que tenen una quota de mercat d'un cert gruix. Aquestes poden competir en preus entre elles, però arraconen les mitjanes en facturació o quota de mercat. Deixo al marge les indústries del Tercer Món que competeixen amb sous molt baixos i que fabriquen productes en els quals el factor treball és alt.

Les grans empreses en recursos o en quota de mercat són les que resulten més beneficiades per la globalització. Si tenien el 10% del mercat europeu, perdran un 2% a Europa, però guanyaran un 5% a Amèrica, un 3% a la Xina i un 1% a Austràlia. Les mitjanes empreses seran les més perjudicades, ja que veuran reduïdes les vendes i la quota i perquè no tenen la capacitat per cobrir el món amb els seus productes. Les petites empreses, en canvi, poden competir en un territori petit. La competència la guanyen per la velocitat en les trameses, per l'agilitat per adaptar-se a les comandes. Els treballadors de les empreses grans i mitjanes –valor treball– també hi sortiran perdent, ja que la major facturació serà coberta per nous treballadors on els salaris siguin més baixos i per l'augment de beneficis per als accionistes –valor capital–. Les desigualtats econòmiques augmentaran.

A Catalunya, ara com ara, anem bé. Tenim una pila de mitjanes empreses que tendeixen a ser grans, especialment en quota de mercat, perquè elaboren un producte particular, que les grans empreses no volen fabricar per la seva qualificació, i tenim milers de petites empreses, que tenen un mercat que coneixen bé. Amb empreses mitjanes que tendeixen a ser grans i un teixit espès de petita empresa, les desigualtats es reduiran.