Llindars de la democràcia

Els humans som força diferents els uns dels altres, però som –en teoria– iguals en drets (la vida, les llibertats de consciència i d'expressió, etc.). Els exigim? Certament no podem exigir la felicitat, trobar el iogurt preferit a la lleixa del supermercat o que se'ns doni la raó davant una qualificació acadèmica que potser no satisfà l'esforç subjectiu esmerçat. Però pel que fa a la nostra vida pública en societats plurals, multiracials i sovint imperfectes, hi tenim força a dir i a exigir.

He constatat que, fins i tot al metro de París, s'hi llegeix Philosophie Magazine, una revista mensual, divulgativa, que és font seriosa de reflexió. Al darrer exemplar s'hi analitza “Què hauria de ser la democràcia?” Val la pena

Els humans tenim una inclinació misteriosa i silenciosa: l'“aspiració democràtica”. Aquest desig és bàsicament procedimental i inclou uns llindars clars. La democràcia té ratlles vermelles: pel cap baix, la família o l'individu (on es fa “el que cal, el que toca”, sent àmbits íntims i amistosos) i, pel límit superior, els principis relatius a la dignitat de la persona (vida, consciència, creences, educació,...): es tracta dels drets humans, no subjectes a votació per “fabricar-los” sinó només per “reconèixer-los”. Això sí, enmig queden moltes coses, democràticament gestionables.

Els grecs, amb les reformes de Soló, la creació del Consell Bule dels cinc-cents (Clístenes) i l'experiència del segle V aC a Atenes, van configurar el concepte “democràcia”. Fou un procediment participatiu ciutadà que va durar poc. Plató donava raons per no apreciar-lo: permet el domini de l'opinió i de la manipulació i hi triomfen paios gens bons per al bé comú, una crítica confirmada avui dia veient les “bèsties polítiques” que omplen –i reomplen– els càrrecs públics. Després, els règims tirànics o patriarcals van durar –amb nobles i breus excepcions– fins a finals del s. XVII, quan arriben les propostes de Locke i dels pensadors il·lustrats, previs a la revolució francesa. Rousseau escrivia que “mai ha existit una vertadera democràcia, ni existirà mai”, ja que no se la pot reduir a les eleccions amb sufragi universal sinó que cal més, cal un esperit. A Philosophie Magazine es fan tres preguntes, segons què prioritzem: el poble o els experts?; les minories compromeses o les majories passives?; les xarxes i Internet o els partits polítics instituïts? Tot és ben complicat.

Anem a fets: Girona ha rebut el premi Europa 2016, atorgat pel Consell d'Europa i, en aquest marc, l'Ajuntament estudia associar-se a la Setmana Europea de la Democràcia Local, una iniciativa paneuropea que vol afavorir, amb fets, una millor participació democràtica a àmbit municipal. Quasi tot neix petit, i comptant amb l'impuls educatiu. Penso que podem fer més i així es comença: amb fets, no només amb paraules.