Visca el diàleg!

Des de la seva investidura com a president del govern espanyol, Mariano Rajoy va iniciar una gran operació de maquillatge per fer-se veure com un defensor del diàleg per solucionar el problema catalán. Rajoy va situar una de les persones de la seva màxima confiança, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, el capdavant del Ministeri d'Administracions Territorials amb l'objectiu de trobar una sortida a l'atzucac català. La líder popular ja ha vingut a Barcelona tres vegades en pocs dies i es veu que obrirà, fins i tot, un despatx al carrer Mallorca. A més, Rajoy va destituir María de los Llanos de Luna, segurament una de les cares més agres del PP pel que fa a la seva relació amb el procés català, com a delegada del govern a Catalunya i al seu lloc hi va posar Enric Millo, un polític nascut a Terrassa que ha passat per Unió, ha flirtejat amb ERC, i ha pilotat el PP a Girona. Vaja, que capacitat de diàleg en té, segur.

Tot plegat, però, és una gran xarlotada. A banda del fet que, gràcies a un exministre, José Manuel García-Margallo, ara sabem que Sáenz de Santamaría és, justament, la gran defensora de la judicialització del procés català, de, per tant, l'atac judicial a idees polítiques, el diàleg se'ns demostrarà amb fets en els propers mesos. En els propers mesos la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, anirà a declarar davant un tribunal per haver permès un debat polític a la cambra catalana; en els propers mesos sabrem la data del judici a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per haver posat les urnes del 9-N de fa dos anys; en els propers mesos veurem el regidor de Vic Joan Coma detingut per haver-se negat a declarar a l'Audiencia Nacional per una moció en un ple; en els propers mesos sabrem quina pena demana la justícia espanyola per a l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, per haver penjat una estelada... En volen més exemples de diàleg? Voluntat política, senyors del PP, voluntat política...