Dones com la Juana

Consagrar un dia del calendari a una lluita pot convidar a l'escepticisme. La conscienciació durant 24 hores es garanteix, però al preu d'abaratir l'alleujament de la consciència en dies posteriors. És per això que avui la temptació primera de tot polític a Madrid serà invocar la necessitat d'un pacte d'estat contra la violència de gènere, com si invocar-ho fos suficient i l'endemà d'una firma a l'Estat espanyol s'extingís el masclisme que fa que un home –tant se val la classe social i el nivell cultural– cregui que pot ser amo de la vida d'una dona.

Consagrar un dia del calendari a una lluita, però, assegura actualment que aquesta lluita trobarà almenys un petit espai de reflexió entre l'allau de presumptes notícies virals que alguns telenotícies confonen amb l'actualitat. I per això avui es publicaran estadístiques com ara que a Catalunya hi ha hagut aquest 2016 cinc víctimes mortals i que a l'Estat són 39 les dones assassinades per la seva parella o exparella. I hi haurà dades que obren l'esperança –el 2015 a hores d'ara hi havia 50 dones assassinades– i dades que descoratgen –gairebé la meitat d'elles, el 41%, havien denunciat l'agressor.

Consagrar un dia del calendari a una lluita, a més, permet posar noms a les xifres, fins i tot en els casos en què la víctima és identificada amb inicials, com ho és l'agressor. I permet recordar casos com el de Juana –J.M. en la majoria dels relats–, víctima de la màxima crueltat masclista. Juana, de 54 anys i veïna de La Virgen del Camino (Lleó), havia interposat una demanda contra Roberto (60 anys), el marit del qual s'havia separat, el 12 de setembre. Tenint ja una ordre d'allunyament, a Roberto li van diagnosticar un càncer molt avançat i Juana va recuperar el contacte amb ell per compassió. I, en l'última trobada compassiva, la del 18 de novembre, Roberto va assassinar Juana. Consagrar un dia a una lluita potser val la pena encara que només sigui per recordar que hi ha indrets on la bondat d'una dona pot ser fatal.