‘Carrer'
Sempre espero amb candeletes l'arribada de Carrer, la revista de la Federació de les AVV de Barcelona. Només lamento que la publicació no s'eixampli, més cops, cap a la dolça nosa metropolitana. Els 25 anys d'aquesta revista audaç és garantia que encara no tot està perdut. I que més enllà del poder institucional, tan equívoc sempre, algú s'interessa per la veu, més d'un cop estrident, del carrer. Ara, quan els hereus d'aquell sinistre Fraga Iribarne que deia “La calle es mía” tornen a renyar els i les que fem carrer i que ens neguem a refiar-nos únicament dels escons de ses senyories. En el seu moment, els folkloristes de la festa ens van ajudar a perdre la por al carrer. I a retornar-lo als seus amos, que són els membres, sempre plurals –en edat, sexe, recursos i orígens–, de la ciutadania.
Per cert: m'ha fet mal als ulls veure les fotos de les noves escultures, tan funeràries per cert, de la plaça de Sant Jaume, ara que vénen les, d'altra banda insuportables, “festes nadalenques”. ¿A què treu cap tractar de provocar-nos l'oblit cap a les figures dels “Reis d'Orient que porten coses a tota la gent”, els nostres entranyables astròlegs més o menys folls, o els nostres “eren tres, eren tres comerciants de comerç” del poeta que va néixer avui fa 117 anys a Sabadell? Si voldríem treure'ns del damunt la llosa humiliant dels Borbons, ¿què tenen a veure amb ells tres exòtics astròlegs viatgers i antimonàrquics de veritat, que fins i tot van ser capaços d'enganyar un Herodes cruel? ¿Que potser les autoritats municipals volen expressar el seu rebuig a les persones que vénen de l'Orient... en lloc d'acollir-les solidàriament? ¿O que volen esborrar la nostra memòria d'infància i aquell moment de transició vital quan sabíem, ai!, que els reis eren els pares?
