Què deixa Fidel Castro?

Fa la impressió que s'ha confós la longevitat biològica i política de Fidel Castro amb la seva qualitat d'estadista. Un cop enderrocat el règim corrupte i totalitari de Fulgencio Batista per donar als cubans la llibertat que tots els pobles mereixen, què més els ha aportat el castrisme en gairebé seixanta anys d'implantació? Un sistema sanitari farcit de titulats en medicina i infermeria que dóna cobertura a tothom però que no disposa dels equipaments ni dels materials necessaris? Un sistema educatiu que facilita l'accés universal al coneixement (censurat, filtrat i dirigit), però que després no hi ha oportunitat per aplicar? Restriccions en el proveïment d'aliments mentre els camps romanen erms o en mans del monopoli estatal del tabac i del sucre? Totes les fites del balanç del castrisme són tan pobres com aquestes. Castro va arribar al poder prometent que la revolució dels barbuts i dels fusells continuaria amb una revolució social, però els terminis, els plans especials i els períodes excepcionals s'han anat succeint sense cap més resultat que l'esvaïment de les esperances i la consolidació d'un règim personalista basat en la repressió fèrria, els privilegis per als delators, dures condemnes per als dissidents i milions d'exiliats. Només així i amb la pantalla protectora que li ha proporcionat l'equilibri de tensions entre els EUA i la URSS, Castro ha pogut sobreviure a un balanç tan pobre i trist.