A la tres
I la pistola del Núñez Feijóo?
El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va ser dilluns a Barcelona, concretament al Cercle d'Economia, on va pronunciar una conferència. Feijóo, en la línia del nou mantra que vol estendre el PP des de la investidura de Mariano Rajoy, va instar al diàleg. Fins i tot, es pot dir que va avançar Rajoy en fer una crida a abordar un diàleg “sense línies vermelles” entre el govern espanyol i la Generalitat. De fet va instar a passar de les línies vermelles “als telèfons vermells, amb una permanent comunicació”, en una intervenció que potser s'ha de llegir més en clau interna, de relleu al PP post-Rajoy vull dir. El dirigent gallec va reblar el clau: “Per superar aquesta situació cal rescatar l'Espanya de les autonomies, aconseguir que les comunitats no siguin una perifèria de l'Estat espanyol, sinó una cosa nuclear” (sic).
Com no podia ser d'una altra manera, els mitjans més pròxims a l'unionisme van interpretar les paraules de Núñez Feijóo, a banda de com una crítica a Rajoy i la ideòloga de la judicialització del procés català, Soraya Sáenz de Santamaría, com un pas més en aquesta escalada cap al diàleg per part del PP, una escalada que hauria de culminar en alguna proposta en ferm un dia o altre... Curiosament, però, en les cròniques de les paraules de Núñez Feijóo no hi havia cap esment a una altra intervenció memorable del líder popular gallec, aquesta del mes de setembre passat. En aquesta, el president de la Xunta, llavors candidat a la reelecció a la recerca de vots, afirmava que “no es pot negociar amb la pistola del separatisme sobre la taula”, equiparant el moviment de masses pacífic més important d'Europa de les darreres dècades amb el terrorisme d'ETA. Brillant.
Les cròniques de la visita de dilluns demostren que els periodistes cada cop tenim més mala memòria i que la immediatesa és una molt mala companyia per al periodisme. Ara, sobretot mostra la hipocresia del missatge de Núñez Feijóo perquè ningú es deu creure que en només dos mesos hagi canviat d'opinió. O sí?