Keep calm
Mentides pietoses
Dilluns passat l'expresident Artur Mas va pronunciar una conferència a la Cambra de Comerç de Barcelona on va voler fer arribar un missatge de tranquil·litat als empresaris. La culminació del procés d'independència, deia, es farà des de l'estabilitat. “Si algú del món sobiranista vol forçar situacions d'inseguretat, alguns ho impedirem, començant pel PDECat”, va afirmar. No seré pas jo qui estigui en contra de la seguretat ni de l'estabilitat, com a persona d'ordre que em considero. M'agraden els camps cultivats de les pintures del Noucentisme més que no pas el creixement descontrolat de males herbes, i els carrers florits de geranis de les poblacions suïsses per sobre dels grafits i la deixadesa d'alguns barris d'Atenes. No vull haver d'anar pel món vigilant si em foten el mòbil o la cartera i em plau la gent que es fa el llit cada matí simplement pel gest inútil de fer-lo. Lluny de l'amor per la disbauxa, em permeto afirmar que massa sovint s'ha plantejat l'arribada a la independència de Catalunya com un trajecte amb un cotxe suec d'aquests que diuen que són indestructibles. Un amic m'explicava fa temps que durant un vol en avió va patir unes fortes turbulències i el passatger del seu costat va començar a cridar com un boig “ens morirem!”, aguditzant la sensació de pànic de tothom. No es tracta que els nostres líders es dediquin a fer de passatger enfollit, ja que el meu amic va arribar sa i estalvi a casa seva malgrat els mals auguris del cridaner. Però el que tampoc poden fer és exposar una visió idíl·lica del trajecte perquè la seguretat i l'estabilitat no depenen només d'un mateix, sinó que les inclemències són allà fora esperant per sacsejar-nos. El que és necessari remarcar cada dia és que són molt més lleus les molèsties del camí que emprenem que no pas les funestes conseqüències de l'immobilisme. Ja som tots prou grans per haver-nos de dir mentides pietoses.