Opinió

Tribuna

Postil·les de Castro i Cuba

“Castro i la seva cort han teixit una xarxa clientelar de fidels que viuen molt bé

Hem lle­git i sen­tit un no dir de coses sobre l'exguer­ri­ller i l'illa, la majo­ria fetes des de pre­ju­di­cis de manual, ideològics o periodístics –els mit­jans tenen amo–. La sort i la curi­o­si­tat m'han permès, des de dar­rere del teló turístic, l'accés al car­rer i a alguns cubans. Me'n valc.

Fàbrica de bons met­ges, sí, per a l'expor­tació. A Cuba un pres­tigiós cirurgià mal­viu amb 40 euros men­su­als; un uti­li­tari val més que a Europa o als EUA. Fun­ci­o­na­ris, mili­tars, qua­dres d'empre­ses esta­tals... (addic­tes, si no ja no ho serien) cobren molt més, enllà de les gan­gues que el règim els per­met: cuen­ta­pro­pis­tas que tenen pala­da­res, boti­gues i habi­ta­ci­ons per a turis­tes... Segon mite: tot­hom ha anat a escola però que­den lluny fins i tot del nivell sud-euro­peu. En una lli­bre­ria desèrtica del cen­tre de l'Havana –eina per al foment de l'ado­ració per­so­nal i la vene­ració ico­nogràfica del finat– els volums que s'hi mos­tren, lle­vat de les lec­tu­res esco­lars de lite­ra­tura clàssica, són hagi­o­gra­fies de bar­buts i recor­den més el books­hop d'una secta que no pas un tem­ple de la llum; les sis o set emple­a­des (8 euros/mes) ni s'aixe­quen de la cadira i, ria­lle­res, gai­rebé sem­pre us han de dir que no ho tenen.

Cas­tro i la seva cort, rere l'ene­mic ame­ricà (té la culpa de tot?) i la demagògia impos­tada, han tei­xit una xarxa cli­en­te­lar –una mino­ria, sí, però con­si­de­ra­ble– de cubans fidels que viuen bé i molt bé: exèrcit, fun­ci­o­na­ris, con­tro­la­dors d'empre­ses esta­tals que inclo­uen hotels, res­tau­rants, pubs, tabac..., nego­cis des­ti­nats a l'expor­tació i al turisme; són els que poden acce­dir als res­tau­rants i hotels de l'Havana (dinar val el sou men­sual d'un metge i l'habi­tació el doble). Els Melià han men­jat en el mateix plat que els Cas­tro, però un tre­ba­lla­dor de les seves ins­tal·laci­ons cobra al vol­tant de 10 euros/mes; en pesos cubans, que sem­bla més. Els sous cor­rents són d'entre 6 i 10 euros/mes i el ren­di­ment labo­ral és baix: “L'estat fa veure que ens paga i nosal­tres fem veure que tre­ba­llem...”, diuen sarcàstics.

La majo­ria de cubans han de fer llar­gues cues al car­rer davant de magat­zems sinis­tres per reco­llir mig sac de pata­tes si, després de tres hores d'espe­rar-se, no les han aca­bat. Carn, poquíssima: amb humor es van­ten del seu dèficit crònic de proteïnes. Un dels eslògans de la Revo­lució era el d'eli­mi­nar la pros­ti­tució i els hote­las­sos que la màfia ian­qui tenia a l'illa. Ara, als hotels, en lloc d'ame­ri­cans hi ha euro­peus i japo­ne­sos, i la pros­ti­tució no només no s'ha reduït, sinó que s'ha estès com una galle­tada d'aigua sobre el gres, i ho deixo aquí. No sé si és gaire revo­lu­ci­o­nari que, per pro­cu­rar dinar i sopar fins a fi de mes, homes de setanta anys llargs pas­se­gin turis­tes en una mena de bici­cle­tes-tri­ci­cle peda­lant tre­ba­llo­sa­ment. Amb tot, la nos­tra CUP diu que Cas­tro és un “exem­ple de coratge i entrega als altres” i un pun­tal “en la lluita pel soci­a­lisme”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.